La visió de la societat feudal de l'època de Felip II de França (1180-1223) a través de les cançons de gestael cas de Raoul de Cambrai

  1. Xavier Blanco 1
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

Revista:
Langue(s) & Parole: revista de filología francesa y románica

ISSN: 2466-7757

Any de publicació: 2022

Títol de l'exemplar: Miscel·lània

Número: 7

Pàgines: 153-174

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/LANGUESPAROLE.106 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Langue(s) & Parole: revista de filología francesa y románica

Resum

Aquest article té com a objectiu mostrar com una cançó de gesta (en aquest cas Raoul de Cambrai) situada en època carolíngia pot reflectir la reacció de l’aristocràcia feudal de finals del segle xii enfront d’un poder reial en fase d’expansió. Comencem mostrant que les cançons de gesta es percebien, al seu temps, com a relats de caire històric. Ens referim també a la considerable difusió d’aquests poemes, que els permetria constituir-se en una mena de contrarelat respecte a la història oficial vehiculada per les cròniques. Comentem, després, quina era la visió de la figura reial als diferents cicles de les cançons de gesta i passem a examinar el rerefons històric de la cançó de Raoul de Cambrai. Tot seguit, analitzem els lligams entre la cançó de gesta i els vincles feudovassallàtics. Precisem quina és la relació entre Raoul de Cambrai i l’època de la seva escriptura, i tractem dues qüestions importants: el principi de solidaritat basat en el llinatge i la percepció del feu com a propietat hereditària. Aquest article està redactat amb un objectiu didàctic: servir de text de suport per a la redacció de treballs de curs en el marc d’una assignatura de literatura medieval francesa de grau.

Referències bibliogràfiques

  • AEBISCHER, P., Un cas du couple Roland-Olivier dans une charte de San Cugat del Vallès, BOLETÍN DE LA REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA, 1953, XXV, 165-70.
  • ANÒNIM, Fragments d’épopées romanes du XIIe siècle, traduits et annotés par Edward Le Glay, Paris, Techener, 1838.
  • ANÒNIM, Raúl de Cambrai. Cantar de gesta francés, Introducción de A.M. Mussons i traducción de Isabel de Riquer, Barcelona, PPU, 1987.
  • BAUMGARTNER, E., HARF-LANCNER, L., Raoul de Cambrai : l’impossible révolte, Paris, Champion, 1999.
  • BLANCO, X., Crònica de la Quarta Croada. La conquesta de Constantinoble de Jofré de Villehardouin (IRCVM Medieval Cultures 11), Roma, Viella Libreria Editrice, 2022.
  • BODEL, J., La chanson des Saxons, París, Techener (Romans des douze pairs de France, 5-6), t.1, 1839.
  • BOUTET, D., Les chansons de geste et l’affermissement du pouvoir royal (1100-1250), ANNALES. ÉCONOMIES, SOCIÉTÉS, CIVILISATIONS, 1982, 37, 1, 3-14.
  • BOUTET, D., Le roi Louis et la signification politico-historique de Raoul de Cambrai, ROMANIA, 2000, 118, 315-335.
  • CALIN, W., Un Univers en Décomposition : Raoul de Cambrai, OLIFANT, 1974, 1, 4, 3-9.
  • COMBARIEU, M., GOUIRAN G. (éds), La Chanson de Girart de Roussillon, París, Librairie Générale Française (col. Lettres gothiques), 1993.
  • DUFOURNET, J., La chanson de Roland, Paris, GF Flammarion, 1993.
  • GANSHOF, F.-L., Qu’est-ce que la féodalité ?, Bruxelles, Office de publicité S.A. Éditeurs, 1944.
  • GODEFROY, Fr., Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle, Paris, F. Vieweg Librairie Éditeur, 1881.
  • GUERREAU, A., Le féodalisme, un horizon théorique, Paris, Seuil, 1980.
  • KIBLER, W. W. (éd.), Raoul de Cambrai. Chanson de geste du XIIe siècle, París, Librairie Générale Française (col. Lettres gothiques), 1996.
  • LOT, F., Études sur les légendes épiques françaises, Paris, Champion, 1958.
  • MATARASSO, P., Recherches historiques et littéraires sur Raoul de Cambrai, Paris, Nizet, 1964.
  • MENÉNDEZ PIDAL, R., Poesía juglaresca y juglares, Madrid, Espasa Calpe (Colección Austral), 7a ed, 1975.
  • MEYER, P., LONGNON, A., Raoul de Cambrai, Paris, Firmin Didot, 1882.
  • POLY, J.-P., BOURNAZEL, É., El cambio feudal (siglos X al XII), Barcelona, Labor, 1980.
  • PYSIAK, J., Philippe Auguste. Un roi de la fin des temps ? ANNALES, 2002, 57-5, 1165-1190.
  • RICO, Fr., La tradición épica, Ciclo de conferencias: El primer siglo de la literatura española (II), Fundación Juan March, 1998.
  • RIQUER, M., Los cantares de gesta franceses, Madrid, Gredos, 2009.
  • SALRACH, J. M., Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l’Occident medieval, Universitat de Vic, Eumo editorial, 2002.
  • SUARD, Fr., La chanson de geste, Paris, Presses Universitaires de France, 1993.
Fuente de los datos: Dialnet