Llengua, exili i identitat en dues escriptores francòfonesKim Thúy i Laura Alcoba

  1. Sánchez Hernández, Ángeles
Revista:
452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada

ISSN: 2013-3294

Any de publicació: 2022

Títol de l'exemplar: L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis

Número: 26

Pàgines: 28-43

Tipus: Article

DOI: 10.1344/452F.2022.26.3 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

L’article presenta l’obra de dues escriptores de llengua francesa, Kim Thúy i Laura Alcoba, que han sofert l’exili i que habiten en dos països d’asil diferents: Canadà i França. Les dues despleguen una narració que articula la ficció i la realitat de manera innovadora per a deixar constància d’una experiència de l’exili compartida amb altres persones; en bona part, la presa de la paraula pública amb les seves novel·les tracta de donar veu a aquestes vivències silenciades. La problemàtica de la identitat adquireix una dimensió essencial en la construcció de la qual l’element familiar s’instaura com a fonament essencial. L’assemblatge de la identitat de totes dues escriptores es construeix entre el present i el passat revisitat des de l’edat adulta. En les seues novel·les, les narradores de les seves històries reivindiquen la construcció identitària híbrida o transcultural, aquest tret caracteritza la seva personalitat literària. La singularitat que uneix a Alcoba i Thúy jeu en l’elecció d’una llengua altra que la materna que les dues coneixen àmpliament; no obstant això, el francès és triat per a donar testimoniatge del seu recorregut vital. Aquest estudi tracta de constatar el perquè d’aquesta elecció que els ha donat la llibertat íntima d’expressió per a explicar el seu exili i la seva integració.

Referències bibliogràfiques

  • ALCOBA, L. (2007): Manège. Petite histoire argentine, París: Gallimard (col. Folio).
  • ALCOBA, L. (2013): Le bleu des abeilles, París: Gallimard.
  • ALCOBA, L. (2017): La danse de l’araignée, París: Gallimard.
  • ALCOBA, L. (2017): «Laura Alcoba présente son dernier ouvrage “La danse de l'araignée”», La grande librairie <https://www.youtube.com/watch?v=rSADIRh9CQo> [22/06/2021]
  • AUBÈS, Françoise (2010): «Si loin, si près : diaspora et globalisation chez les écrivains transnationaux», América: Cahier du CRICCAL, 39, 23-29.
  • BIANCHI, O. (2005): «Penser l’exil pour penser l’être», Le Portique, <http://journals.openedition.org/leportique/519>, [25/03/2021]
  • DESPLECHIN, F. (2015): «L'identité dans l'exil: entre crainte de l'oubli et fantasme inconscient de trahison. Le travail clinique auprès de demandeurs d'asile», L’Information psychiatrique-1, vol. 91, pp. 45-52.
  • DION, R. (1997): Le moment critique de la fiction. Les interprétations de la littérature que proposent les fictions québécoises contemporaines, Quebec: Nota Bene.
  • EL NOSSEY, N. y Anna ROCCA (2011): «Introduction» en El Nossey, N. y A. Rocca (eds.), Frictions et devenir dans les écritures migrantes au féminin, Berlín: Éditions Universitaires Européennes.
  • GEFEN, A. (2016): «Le projet thérapeutique de la littérature contemporaine française», Contemporary french and francophone studies, vol. 20-3, 420-427.
  • GIRARD, J.-Y (2015): «Le sens de la vie selon Kim Thúy» en Girard J.Y., Ducharme A. y M. Labrèche-Larouche, À propos de la vie – Le sens de la vie selon 20 personnalités. Montreal: Éditions La Presse, 211-217.
  • LEVY-BERTHERAT, D. (2017): «La petite fille épique chez Léonora Miano, Kim Thúy et Laura Alcoba», Revue critique de fixxion françaises contemporaine, 13- 23. <http://www.revue-critique-de-fixxion-francaisecontemporaine.org/rcffc/article/view/fx14.03/1102> [12/04/2021]
  • MENESTRINA, E. M. (2020): «La experiencia del exilio determina y deja huella para siempre: entrevista a la escritora Laura Alcoba», Anclajes, vol. 24-2, 63-78.
  • MATA BARREIRO, C. (2004): «Identité urbaine, identité migrante », Recherches sociographiques, 45, 1, 39-52.
  • MATA-BARREIRO, C (2020): «L’écriture migrante francophone comme objet de recherche» en Cremades Cano, I.D. y A. Pagan López (eds.) Voix francophones de la migration, Toulouse: Les Presses universitaires. Institut Catholique de Toulouse, 17-36.
  • MALAVOY, T. (2016): «Kim Thúy : deux classes de migrants ? », L’Actualité, <https://lactualite.com/culture/kim-thuy-deux-classes-de-migrants/>, [19/05/2021]
  • NOUSS, A. (2015): La condition de l’exilé. Penser les migrations contemporaines, París: Maison des Sciences de l’Homme.
  • PÉNICAUD, M. (2015): «Alexis Nouss, “La condition de l’exilé. Penser les migrations contemporaines”», Lectures, <https://doi.org/10.4000/lectures.19393>, [19/05/2021].
  • PÉREZ-BRIGNOLI, H. (2017): «Aculturación, transculturación, mestizaje: metáforas y espejos en la historiografía latinoamericana», en Cuadernos de Literatura, vol. XXI, 41, 96-113.
  • PÍFANO, D. y PAZ-MACKAY, S. (2016): «La casa de los conejos de Laura Alcoba y la (re)construcción de la identidad en el marco del doloroso legado del terrorismo de Estado en Argentina», Poligramas, 42, 127-146.
  • QUANG PHAM, V. (2020): «L’idée de l’exile chez Pham van Ky et Linda Lê», International Journal of Francophone Studies, vol. 23, 1-2, 143-154.
  • REY DE CASTRO, V. (2017): «Narrar desde la niña que fui. Configurar subjetividades en “La casa de los conejos” y “El azul de las abejas” de Laura Alcoba», Inti: Revista de literatura hispánica, 85, 215-235.
  • RIENDEAU, P. (2010): «Chacun en son exil», Voix et Images, Vol 36-1, 106, 137- 142.
  • RIVIÈRES, P. (2010): «Le fabuleux destin de Kim Yhúy ou le regard du rêve», Forum, <htpp://www.nouvelles.umontreal.ca/campus/activites-speciales-etinvite/20100315-le-fabuleux-destin-de-kim-thúy-ou-le-regard-du-r-ve.html>, [02/05/2017]
  • ROOS, S. (2013): «Micro y macrohistoria en los relatos de filiación chilenos», Aisthesis, 54, 335-351.
  • SAID, E. W. (2001): Fuera de lugar, Barcelona: Grijalbo (Mondadori).
  • SELAO. Ch. (2014): «Oiseaux migrateurs. L’expérience exilique chez Kim Thúy et Linda Lê», Voix et Images, vol. 40, 1, 149-164.
  • STAES, S. (2020): «¿Traducción como superación? Trauma y (re)escritura en Le bleu des abeilles de Laura Alcoba», Iberoamericana XX, 75, 37-50.
  • TODOROV, T. (1996): L'homme dépaysé, París: Seuil.
  • THUMEREL, F. (2004): Annie Ernaux, une œuvre de l'entre-deux, Arras: PU Artois. THÚY, K (2010): Ru, París: Éditions Liana Lévi.
  • THÚY, K (2016): Vi, París: Éditions Liana Lévi.
  • VIART, D. (2009): «Le silence des pères au principe du “récit de filiation”», en Études françaises, 96-112.
  • VIART, D. (2019): «El relato de filiación. Ética de la restitución contra deber de memoria en la literatura contemporánea», Cuadernos LIRICO, 20, <http://journals.openedition.org/lirico/8883>, [17/04/2021]
Fuente de los datos: Dialnet