Avaluació qualitativa de polítiques lingüístiquesel cas de la cohabitació de sistemes escolars a Andorra

  1. Juan Jiménez-Salcedo
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Ano de publicación: 2022

Número: 32

Páxinas: 105-119

Tipo: Artigo

DOI: 10.2436/20.2504.01.190 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumo

En aquest article s’efectua l’anàlisi qualitativa d’una mostra de discursos sobre els sistemes escolars a Andorra i la influència que aquests tenen en les polítiques lingüístiques relatives a l’adquisició del català. A partir d’un corpus d’entrevistes semidirigides, realitzades a infor-mants considerats com a gestors de les polítiques lingüístiques, s’han establert tres tipus de discurs: un discurs escèptic, segons el qual la presència de sistemes escolars estrangers impe-deix un aprenentatge correcte de la llengua a l’alumnat no catalanoparlant inicial; un discurs idealista, per al qual els sistemes escolars enriqueixen socialment i culturalment el país, i un discurs pragmàtic, que assumeix que el país no podria permetre’s tenir una escola pública unificada, ja que una bona part de les despeses dels sistemes educatius estrangers és assumida pels estats veïns.

Referencias bibliográficas

  • Antequera, Josep; Bastida, Carolina; Nicolau, Miquel (2010). Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: Govern d’Andorra.
  • Areny, Josep M. (2003). «Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra». A: Llengua i ense-nyament: Aportacions per a un debat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Fundació Jaume I, p. 36-51
  • Bastida, Carolina; Nicolau, Miquel (2012). «Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 51, p. 100-112.
  • Bastida, Roser (2003). «L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’An-dorra». A: Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, p. 77-91.
  • Blais, Mireille; Martineau, Stéphane (2006). «L’analyse inductive générale: description d’une démarche visant à donner un sens à des données brutes». Recherches Qualitatives, vol. 26, núm. 2, p. 1-18.
  • Boix-Fuster, Emili; Farràs, Jaume (1994). «Les llengües, les identitats i els joves d’Andor-ra». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 12, p. 91-106.
  • Boix-Fuster, Emili; Vila-Moreno, Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel Lingüística.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (1993). Constitució del Principat d’Andorra, núm. 24, p. 448-458.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (1994). Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, núm. 48, p. 1048-1055.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (2000). Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, núm. 2, p. 66-72.
  • Cairat, Maria Teresa (2006). «Plantejament lingüístic de l’escola andorrana». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 19, p. 53-69.Cooper, Robert L. (1989). Language planning and social change. Cambridge: Cambridge University Press.
  • De Korne, Haley (2012). «Improving language policy and planning through evaluation: Approaches to evaluating minority language policies». Working Papers in Educational Linguistics, vol. 27, núm. 2, p. 38-55.
  • Departament d’Estadística del Govern d’Andorra (2018a). Educació: estudiants esco-lars per sistema d’ensenyament [en línia]. <https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=546&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=> [Consulta: 25 febrer 2021].
  • Departament d’Estadística del Govern d’Andorra (2018b). Educació: estudiants escolars per sistema d’ensenyament i nacionalitat [en línia]. <https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=548&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=16637%7C16641%7C16642%7C> [Consulta: 25 febrer 2021].
  • Díaz-Torrent, Josep Maria; Huguet, Ángel; Ianos, Adelina; Janés, Judit (2014). «Un estudio de las actitudes lingüísticas en los escolares del Principado de Andorra». Inter-national Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 7, núm. 1, p. 343-354.
  • Fairclough, Norman (1995). Critical discourse analysis: The critical study of language. Nova York: Longman.
  • Heller, Monica; Pietikäinen, Sari; Pujolar, Joan (2018). Critical sociolinguistic research methods: Studying language issues that matter. Nova York: Routledge.
  • Hornberger, Nancy H. (2006). «Frameworks and models in language policy and planning». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Mal-den: Blackwell, p. 24-31
  • Hornberger, Nancy H.; Johnson, David C. (2007). «Slicing the onion ethnographically: Layers and spaces in multilingual language education policy and practice». TESOL Quar-terly, vol. 41, núm. 3, p. 509-532.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2011). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2016). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2019). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2018). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • Jernudd, Björn H. (1996). «Language planning». A: Goebl, Hans; Nelde, Peter H.; Wölck, Wolfgang (ed.). Kontaktlinguistik: Ein internationales Handbuch zeitgenössischer For-schung. Berlín: Walter de Gruyter, p. 833-842.
  • King, Kendall-A.; Fogle, Lyn; Logan-Terry, Aubrey (2008). «Family language policy». Language and Linguistics Compass, vol. 2, núm. 5, p. 907-922.
  • Margarit, Estel (2012). Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Lleida: Pagès.
  • Margarit, Estel (2017). L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra. Sant Julià de Lòria: Go-vern d’Andorra.
  • Margarit, Estel; Monné, Alexandra (2010). Joves i llengües d’Andorra. Sant Julià de Lòria: Govern d’Andorra.
  • Molla, Guillem (2003). «El català a Andorra: tota una lluita». Inua: Revista Philologica Ro-manica, núm. 4, p. 73-90.
  • Monné, Alexandra (2015). Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat na-cional: un estudi empíric en el context del Principat d’Andorra. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
  • Neustupný, Jiří Václav (1970). «Basic types of treatment of language problems». Linguistic Communications, núm. 1, p. 77-98.
  • Neustupný, Jiří Václav (1996). «Current issues in Japanese–foreign contact situations». A: Kyoto Conference on Japanese Studies 1994. Kyoto: International Research Center for Japanese Studies, p. 208-216.
  • Neustupný, Jiří Václav; Nekvapil, Jirí (2003). «Language management in the Czech Republic». Current Issues in Language Planning, vol. 4, núm. 3-4, p. 181-366.
  • Paillé, Pierre; Mucchielli, Alex (2012). L’analyse qualitative en sciences humaines et so ciales. París: Armand Colin, p. 231-314.
  • Provenzano, François (2006). «Francophonie et études francophones: considérations histo-riques et métacritiques sur quelques concepts majeurs». PORTAL. Journal of Multidisci-plinary International Studies,vol. 3, núm. 2, p. 1-16.
  • Querol-Puig, Ernest (2006). «Qui parla català a Andorra i per què?». Treballs de Sociolin-güística Catalana, núm. 19, p. 241-267.
  • Ramanathan, Vaidei; Morgan, Brian (2007). «TESOL and policy enactments: Perspectives from practice». TESOL Quarterly, vol. 41, núm. 3, p. 447-463.
  • Ricento, Thomas (2000). «Historical and theoretical perspectives in language policy and planning». Journal of Sociolinguistics, vol. 4, núm. 2, p. 196-213.
  • Ricento, Thomas; Hornberger, Nancy H. (1996). «Unpeeling the onion: Language plan-ning and policy and the ELD professional». Quarterly, vol. 30, núm. 3, p. 401-427
  • Sans, Joan (2015). «Andorra». Divèrsia, núm. 7, p. 2-18.
  • Schiffman, Harold (2006). «Language policy and linguistic culture». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Oxford: Blackwell, p. 111-125.
  • Shohamy, Elana (2006). Language policy: Hidden agendas and new approaches. Londres: Routledge.
  • Solé-Camardons, Joan; Torrijos, Anna (2017). «Què és i com es fa una enquesta sociolin-güística? Les enquestes d’usos lingüístics de la població». Llengua, Societat i Comunica-ció, núm. 15, p. 6-15.
  • Spolsky, Bernard D. (2004). Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Sutton, Margaret; Levinson, Bradley A. (2001). Policy as practice: Toward a comparative sociocultural analysis of educational policy. Londres: Ablex.
  • Tedó, Xavier (2008). «El català a Andorra: una oficialitat en entredit». L’Escletxa: Revista de Llengua i Cultura Catalanes, núm. 17, p. 18-20.
  • Torres-Pla, Joaquim (2000). «La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 14/15, p. 165-167
Fonte de datos: Dialnet