Avaluació qualitativa de polítiques lingüístiquesel cas de la cohabitació de sistemes escolars a Andorra

  1. Juan Jiménez-Salcedo
Journal:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Year of publication: 2022

Issue: 32

Pages: 105-119

Type: Article

DOI: 10.2436/20.2504.01.190 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Treballs de sociolingüística catalana

Abstract

In this article, a qualitative analysis is made of a sample of discourses regarding the various school systems in Andorra, and of their influence on the linguistic policies relating to the ac-quisition of the Catalan language. Based on a corpus of semi-structured interviews with in-formants considered language policy managers, three types of discourse have been established: a skeptical discourse, according to which the presence of foreign school systems prevents cor-rect language learning for students who are non-native Catalan speakers; an idealistic dis-course, which holds that the various school systems socially and culturally enrich the country; and a pragmatic discourse, which assumes that the country could not afford a unified public school system since a substantial part of the costs of the foreign school systems are assumed by the neighboring states

Bibliographic References

  • Antequera, Josep; Bastida, Carolina; Nicolau, Miquel (2010). Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: Govern d’Andorra.
  • Areny, Josep M. (2003). «Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra». A: Llengua i ense-nyament: Aportacions per a un debat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Fundació Jaume I, p. 36-51
  • Bastida, Carolina; Nicolau, Miquel (2012). «Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 51, p. 100-112.
  • Bastida, Roser (2003). «L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’An-dorra». A: Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, p. 77-91.
  • Blais, Mireille; Martineau, Stéphane (2006). «L’analyse inductive générale: description d’une démarche visant à donner un sens à des données brutes». Recherches Qualitatives, vol. 26, núm. 2, p. 1-18.
  • Boix-Fuster, Emili; Farràs, Jaume (1994). «Les llengües, les identitats i els joves d’Andor-ra». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 12, p. 91-106.
  • Boix-Fuster, Emili; Vila-Moreno, Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel Lingüística.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (1993). Constitució del Principat d’Andorra, núm. 24, p. 448-458.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (1994). Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, núm. 48, p. 1048-1055.
  • BOPA = Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (2000). Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, núm. 2, p. 66-72.
  • Cairat, Maria Teresa (2006). «Plantejament lingüístic de l’escola andorrana». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 19, p. 53-69.Cooper, Robert L. (1989). Language planning and social change. Cambridge: Cambridge University Press.
  • De Korne, Haley (2012). «Improving language policy and planning through evaluation: Approaches to evaluating minority language policies». Working Papers in Educational Linguistics, vol. 27, núm. 2, p. 38-55.
  • Departament d’Estadística del Govern d’Andorra (2018a). Educació: estudiants esco-lars per sistema d’ensenyament [en línia]. <https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=546&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=> [Consulta: 25 febrer 2021].
  • Departament d’Estadística del Govern d’Andorra (2018b). Educació: estudiants escolars per sistema d’ensenyament i nacionalitat [en línia]. <https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=548&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=16637%7C16641%7C16642%7C> [Consulta: 25 febrer 2021].
  • Díaz-Torrent, Josep Maria; Huguet, Ángel; Ianos, Adelina; Janés, Judit (2014). «Un estudio de las actitudes lingüísticas en los escolares del Principado de Andorra». Inter-national Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 7, núm. 1, p. 343-354.
  • Fairclough, Norman (1995). Critical discourse analysis: The critical study of language. Nova York: Longman.
  • Heller, Monica; Pietikäinen, Sari; Pujolar, Joan (2018). Critical sociolinguistic research methods: Studying language issues that matter. Nova York: Routledge.
  • Hornberger, Nancy H. (2006). «Frameworks and models in language policy and planning». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Mal-den: Blackwell, p. 24-31
  • Hornberger, Nancy H.; Johnson, David C. (2007). «Slicing the onion ethnographically: Layers and spaces in multilingual language education policy and practice». TESOL Quar-terly, vol. 41, núm. 3, p. 509-532.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2011). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2016). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • IEA = Institut d’Estudis Andorrans (2019). Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2018). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
  • Jernudd, Björn H. (1996). «Language planning». A: Goebl, Hans; Nelde, Peter H.; Wölck, Wolfgang (ed.). Kontaktlinguistik: Ein internationales Handbuch zeitgenössischer For-schung. Berlín: Walter de Gruyter, p. 833-842.
  • King, Kendall-A.; Fogle, Lyn; Logan-Terry, Aubrey (2008). «Family language policy». Language and Linguistics Compass, vol. 2, núm. 5, p. 907-922.
  • Margarit, Estel (2012). Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Lleida: Pagès.
  • Margarit, Estel (2017). L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra. Sant Julià de Lòria: Go-vern d’Andorra.
  • Margarit, Estel; Monné, Alexandra (2010). Joves i llengües d’Andorra. Sant Julià de Lòria: Govern d’Andorra.
  • Molla, Guillem (2003). «El català a Andorra: tota una lluita». Inua: Revista Philologica Ro-manica, núm. 4, p. 73-90.
  • Monné, Alexandra (2015). Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat na-cional: un estudi empíric en el context del Principat d’Andorra. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
  • Neustupný, Jiří Václav (1970). «Basic types of treatment of language problems». Linguistic Communications, núm. 1, p. 77-98.
  • Neustupný, Jiří Václav (1996). «Current issues in Japanese–foreign contact situations». A: Kyoto Conference on Japanese Studies 1994. Kyoto: International Research Center for Japanese Studies, p. 208-216.
  • Neustupný, Jiří Václav; Nekvapil, Jirí (2003). «Language management in the Czech Republic». Current Issues in Language Planning, vol. 4, núm. 3-4, p. 181-366.
  • Paillé, Pierre; Mucchielli, Alex (2012). L’analyse qualitative en sciences humaines et so ciales. París: Armand Colin, p. 231-314.
  • Provenzano, François (2006). «Francophonie et études francophones: considérations histo-riques et métacritiques sur quelques concepts majeurs». PORTAL. Journal of Multidisci-plinary International Studies,vol. 3, núm. 2, p. 1-16.
  • Querol-Puig, Ernest (2006). «Qui parla català a Andorra i per què?». Treballs de Sociolin-güística Catalana, núm. 19, p. 241-267.
  • Ramanathan, Vaidei; Morgan, Brian (2007). «TESOL and policy enactments: Perspectives from practice». TESOL Quarterly, vol. 41, núm. 3, p. 447-463.
  • Ricento, Thomas (2000). «Historical and theoretical perspectives in language policy and planning». Journal of Sociolinguistics, vol. 4, núm. 2, p. 196-213.
  • Ricento, Thomas; Hornberger, Nancy H. (1996). «Unpeeling the onion: Language plan-ning and policy and the ELD professional». Quarterly, vol. 30, núm. 3, p. 401-427
  • Sans, Joan (2015). «Andorra». Divèrsia, núm. 7, p. 2-18.
  • Schiffman, Harold (2006). «Language policy and linguistic culture». A: Ricento, Thomas (ed.). An introduction to language policy: Theory and method. Oxford: Blackwell, p. 111-125.
  • Shohamy, Elana (2006). Language policy: Hidden agendas and new approaches. Londres: Routledge.
  • Solé-Camardons, Joan; Torrijos, Anna (2017). «Què és i com es fa una enquesta sociolin-güística? Les enquestes d’usos lingüístics de la població». Llengua, Societat i Comunica-ció, núm. 15, p. 6-15.
  • Spolsky, Bernard D. (2004). Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Sutton, Margaret; Levinson, Bradley A. (2001). Policy as practice: Toward a comparative sociocultural analysis of educational policy. Londres: Ablex.
  • Tedó, Xavier (2008). «El català a Andorra: una oficialitat en entredit». L’Escletxa: Revista de Llengua i Cultura Catalanes, núm. 17, p. 18-20.
  • Torres-Pla, Joaquim (2000). «La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 14/15, p. 165-167
Data source: Dialnet