Recepció i ús de la traducció jurada en l'administració universitària catalana

  1. Andújar Moreno, Gemma 1
  2. Cañada Pujols, Maria Dolors 1
  1. 1 Universitat Pompeu Fabra, (Espanya)
Revista:
Quaderns: Revista de traducció

ISSN: 1138-5790

Any de publicació: 2020

Número: 27

Pàgines: 143-157

Tipus: Article

Altres publicacions en: Quaderns: Revista de traducció

Resum

La traducció jurada s'ha caracteritzat com una modalitat de traducció condicionada per particularitats formals específiques, amb un major reconeixement social derivat del caràcter oficial de les traduccions i de la condició de fedatari públic de traductor jurat. Malgrat els nombrosos estudis traductològics que existeixen sobre aquesta matèria, hi ha poques dades sobre com es fan servir les traduccions jurades en els contextos administratius en els quals intervenen. Mitjançant tres entrevistes fetes a membres del personal d'administració i serveis de tres universitats públiques catalanes, en aquest treball presentem una observació preliminar de la recepció i l'ús de traduccions jurades de documents acadèmics en processos de matrícula de postgrau. Els resultats revelen un notable desconeixement de la figura del traductor jurat i del marc normatiu que en regula l'activitat professional a Catalunya, així com la situació d'inferioritat del català com a llengua d'arribada en traduccions jurades de documents acadèmics universitaris.

Referències bibliogràfiques

  • Andújar, Gemma; Cunillera, Montserrat (2017). Traducció jurídica i jurada francèscatalà:teoria i pràctica. Vic: Eumo Editorial.
  • Barceló, Tanagua; Delgado, Iván (2014). «Certificados de nacimiento francófonos.Aspectos de su superestructura y traducción al español». Sendebar. Revista de laFacultad de Traducción e Interpretación, 25, p. 39-58.
  • Cambra, Margarida; Civera, Isabel; Palou, Juli; Ballesteros, Cristina; Riera, Montserrat(2000). «Creencias y saberes de los profesores en torno a la enseñanza de lalengua oral». Cultura y Educación, 17-18, p. 25-40.
  • Casas, Francisco J. (2000). «Las dificultades de la traducción jurada al español de documentosregistrales procedentes de países francófonos». A: Legal Translation: history,theory/ies and practice. International colloquium, 17-19 February 2000 [en línia]. [consulta: 05.10.2015].
  • Cruces, Susana (2011). «Interpretación jurada en España. Cambios recientes y perspectivasfuturas en Europa». Ibero-Americana Pragensia, 27, p. 199-208.
  • Duro, Manuel (2008). «La traducción jurada: propuesta de normalización estilística aplicadaa inglés-español/español-inglés y francés-español/español-francés». A: Ortega,Emilio (coord.). La traducción e interpretación jurídicas en la UE. Retos para laEuropa de los ciudadanos. Granada: Comares, p. 675-708.
  • Galanes, Iolanda (2010). «La acreditación de traductores y/o intérpretes jurados enEspaña: novedades, contrastes e incoherències». Sendebar, 21, p. 251-270.
  • Gallucci, Carlo Maria (2017). «La internacionalització universitària». El Periódico deCatalunya, [consulta: 19.04.2018].
  • Gil, Ingrid (2010). «Aplicación didáctica de un estudio piloto: la recepción de traduccionesjuradas por parte de juristas». Puentes, 9, p. 37-48.
  • González, Hemelinda (2007). «Por una mejor definición de la traducción jurídica enMéxico: encuesta a jueces». Puentes, 7, p. 31-40.
  • Krippendorff, Klaus (2004). Content Analysis. An Introduction to Its Methodology.Newbury Park: Sage.
  • Kvale, Steinar (2006). «Dominance Through Interviews and Dialogues». QualitativeInquiry, 12 (3), p. 480-500.
  • Lobato, Julia (2010). «Réalité professionnelle de la traduction assermentée en Espagne».Traduire, 223, p. 49-65.
  • Lobato, Julia; Granados, Adrián (2018): «Repertorio bibliográfico sobre traducciónjurada: aspectos metodológicos». Tonos digital. Revista electrónica de estudiós filológicos,35, p. 1-27.
  • Márquez, Luis (1997a). «Orientaciones metodológicas para la realización de traduccionesjuradas». A: San Ginés, Pedro; Ortega, Emilio (ed.). Introducción a la traducciónjurídica y jurada francés-español. Granada: Comares, p. 95-101.
  • Márquez, Luis (1997b). «Orientaciones metodológicas para la certificación y legalización de traduccionesjurades». A: San Ginés, Pedro; Ortega, Emilio (ed.). Introducción a la traducciónjurídica y jurada francés-español. Granada: Comares, p. 117-124.
  • Mayoral, Roberto (1991). «La traducción jurada de documentos académicos norteamericanos». Sendebar, 2, p. 45-58.
  • Mayoral, Roberto (1998). «Formas alternativas de traducir para el traductor jurado» [en línia]. [consulta: 27.3.2019].
  • Mayoral, Roberto (2000). «(Official) Sworn Translation and Its Function». Babel, 46 (4), p. 300-331.— (2003a). Translating Official Documents. Manchester: St. Jerome.
  • Mayoral, Roberto (2003b). «Visión crítica de la investigación en traducción jurada» [en línia]. [consulta:29.01.2019]
  • Mayoral, Roberto (2012). «Guía para la traducción jurada de documentos de registro civil (nacimiento ydefunción) del inglés al español». Panace@, 13 (36), p. 212-228.
  • Navarro, Minerva (2007). «La traducción jurada de certificados de antecedentes penalesde India». Puentes, 7, p. 41-54.
  • Salvador, Sever (1993). «L’establiment dels certificats de traducció i interpretació juradesd’altres llengües al català: un projecte en execució». Revista de Llengua i Dret,20, p. 117-131.
  • Salvador, Sever (1996). «El certificat de traducció i interpretació jurades i el registre de traductors iintèrprets jurats: de projecte a realitat». Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística,5, p. 51-54.
  • Salvador, Sever (2006). «Les proves d’habilitació per a la traducció i la interpretació jurades». A:Monzó, Esther (ed.). Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídics.Barcelona: Pòrtic, p. 65-87.
  • Salvador, Sever (2007). «L’habilitació professional de la traducció i interpretació jurades en llenguacatalana». Papers Lextra, 3, p. 25-30.
  • Vigier, Francisco (2008). «¿Qué formación en traducción jurídica reciben los intérpretesjurados en la universidad?». Redit: Revista electrónica de didáctica de la traducción yla interpretación, 2 [en línia]. [consulta: 23.01.2017].
  • Vigier, Francisco (2009). «La profesión de Intérprete Jurado en la actualidad y el acceso mediante acreditaciónacadémica: estudio de la formación específica impartida en los centros universitariosespañoles». Interlingüística, 18, p. 1134-1143.
  • Vigier, Francisco (2010). «La nueva normativa de la profesión de traductor-intérprete jurado: ¿unpaso adelante o un paso atrás». La Linterna del Traductor, 4 [en línia] [consulta:23.01.2017].
  • Vigier, Francisco (2011). «La realidad profesional de los licenciados como traductores-intérpretes juradosde inglés». Sendebar, 22, p. 309-327.
  • Way, Catherine (1997). «The Translation of Spanish Academic Transcripts: Implicationsfor Recognition». A: Simms, Carl (ed.). Translating Sensitive Texts. Linguistic Aspects.Amsterdam: Rodopi, p. 177-185.
  • Way, Catherine (2005). «La traducción como acción social. El caso de los documentos académicos(español-inglés)». Tesi doctoral: Universitat de Granada.
  • Woods, Peter (1996). Researching the Art of Teaching: Ethnography for EducationalUse. Londres: Routledge.
  • Xirinachs, Marta (1997). «La habilitación profesional de traductores e intérpretes juradosen Cataluña». Senez, 19 [en línia]. [consulta: 27.03.2019].