El discurso institucional en tiempos de crisisanálisis del Mensaje de Navidad de Su Majestad el Rey
ISSN: 1137-1102
Année de publication: 2015
Volumen: 20
Número: 38
Pages: 31-48
Type: Article
D'autres publications dans: Zer: Revista de estudios de comunicación = Komunikazio ikasketen aldizkaria
Résumé
Artikulu honetan, 2012. urteko Juan Carlos I erregearen eguberriko hitzaldia aztertzen da. Mintzaldi bereziki konplikatua izan zen, gizartearen eta instituzio monarkiko beraren krisiaren kontestuan eman baitzen. Diskurtsoaren analisiari dagozkien planteamendu metodologikoak erabili dira, bere adiera zabalenean, Errege-etxearen diskurtso estrategiak ikertuz. Hipotesiaren arabera, diskurtsoaren helburua erregearen “ethos”-a berreraikitzea eta instituzio monarkiko eta statu-quo sozio-politikoa sendotzea da.
Références bibliographiques
- ADAM, J. M. (1993). “Le texte et ses composantes. Théorie d’ensemble des plans d’organisation”, Semen. Revue de sémio-linguistique des textes et discours, 8, pp. 1-39.
- AMOSSY, R.; KOREN, R. (2009). «Rhétorique et argumentation: approches croisées», Argumentation & Analyse du discours, vol. 2. URL: http://aad.revues. org/561. Consultado el 8 de julio de 2013.
- AMOSSY, R. (2012). L’argumentation dans le discours, Paris; A. Colin.
- AUMONT, J. et al. (2008). Estética del cine. Buenos Aires: Paidós.
- AUSTIN, J. L. (1962). How to Do Things with Words. Oxford: Oxford University Press.
- CASTELLS, M. (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.
- CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLÓGICAS, Barómetros de opinión. http://www.cis.es/cis/opencm/ES/11_barometros/depositados.jsp Consultado el 20 de junio de 2013.
- CHARAUDEAU, P. (2007). «Analyse du discours et communication. L’un dans l’autre ou l’autre dans l’un?» En: Semen. Revue de sémio-linguistique des textes et discours, 23, URL: http://semen.revues.org/5081. Consultado el 4 de julio de 2013.
- CLARK, H. H.; CARLSON, T. B. (1982). “Hearers in speech acts”. En: Language, vol. 58, nº 2, p. 332-373.
- DERVILLE, G. (1997). Le pouvoir des médias. Grenoble: PUG.
- DUCROT, O. (1984). Le dire et le dit. Paris: Minuit.
- ECO, U. (1982). “Semiología de los mensajes visuales”. En: Metz C. et al. (dir.). Análisis de las imágenes, Barcelona: Editorial Buenos Aires, pp. 23-80.
- EISENSTEIN, S. M. (2001). Hacia una teoría del montaje. Edición de Michael Glenny y Richard Taylor. Barcelona: Paidós.
- HABERMAS, J. (1989). Teoría de la acción comunicativa: complementos a estudios previos, Madrid: Cátedra.
- HUYGHE, F.-B. (1991). La langue de coton. Paris: R. Laffont.
- KRIEG-PLANQUE, A. (2012). Analyser les discours institutionnels. Paris: A. Colin.
- LAKOFF, G. (2004). Don’t Think of an Elephant! Chelsea: Green.
- METZ, C. (1977). Essais sémiotiques. Paris: Klincksieck.
- PERELMAN, C.; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1989). Tratado de la argumentación. La nueva retórica. Madrid: Gredos.
- PLANTIN, C. (2009). «La personne comme ressource argumentative: ethos et résistance à l’autorité». En: Charaudeau, P. (dir.). Identités sociales et discursives du sujet parlant, Paris: L’Harmattan.
- SEARLE, J. R. (1969). Speech Acts. Cambridge: Cambridge University Press.
- VAN DIJK, T. A. (1999). Ideología. Una aproximación interdisciplinaria. Barcelona: Gedisa.
- VAN DIJK, T.A. (2009). Discurso y poder. Barcelona: Gedisa.
- WEINRICH, H. (1974). Estructura y función de los tiempos en el lenguaje. Madrid: Gredos.
- WILSON, J. (1990). Politically speaking. Oxford & Cambridge: Basil Blackwell.