El imaginario animal en la escritura de César Dávila y Kelver Axuna aproximación a la poética fluvial andina

Resum

El treball estudia la representació de l’animal en la lírica equatoriana a partir del Modernisme. D’acord amb els llocs de procedència dels autors del nostre corpus, fem èmfasi en la imaginació que desperta la natura, concretament la dels espais fluvials andins. En el context llatinoamericà, César Dávila Andrade i Kelver Ax són creadors d’inusitats imaginaris animals en què es privilegien els microorganismes i en general els animals col·lectius. Representar l’animal entranya, d’una banda, el seu coneixement i el del seu món i, de l’altra, un maneig de recursos tropològics, en el procés dels quals es revela una ètica així com l’intercanvi amb altres imaginaris. Amb la finalitat de comprendre l’evolució i la pervivència de les representacions animals, s’ha realitzat una prospecció per tal d’identificar isotopies animals que provenen de diverses èpoques literàries. Tenint en compte que cada cop estem més lluny de les presències reals dels animals i més a prop de les seves representacions, hem centrat la nostra observació en els imaginaris rurals, ja que aquestes representacions van dels espais als textos. L’anàlisi dels casos concrets del nostre corpus evidencia les interrelacions entre els imaginaris, l’experiència cultural i l’expressió poètica. Com a conclusió general, podem aportar que el que uneix i confronta els dos autors és la forma personalíssima d’integrar aportacions exteriors i d’articular-les amb els seus propis imaginaris sense assimilar-les, de manera que aquests mantenen la seva pròpia coherència i singularitat. Lluny d’establir fissures, ambdós autors plantegen un imaginari plural on conflueixen i es reflecteixen les emocions que desperta la natura, encara amb traces de l’animisme de la cultura ancestral andina i les preocupacions ecologistes actuals. Es corrobora així la nostra hipòtesi inicial: les imatges poètiques d’aquests autors es retroalimenten des de la província, la perifèria, l’interstici, en constant diàleg amb els imaginaris de tots els temps.