Manuel de Pedrolo, traductor de poesia

Resumen

Manuel de Pedrolo, una de les figures més rellevants de la literatura catalana del segle XX, sobresurt també per una dilatada i prolífica trajectòria com a traductor, amb quaranta-tres traduccions publicades, pertanyents a diferents gèneres i estils (la novel·la nord-americana contemporània, la novel·la policíaca, el teatre existencialista, el teatre de l’absurd i la poesia), els quals va cultivar igualment com a escriptor i pels quals sentia una especial afecció. La poesia semblava ocupar un paper discret en la faceta traductora de Pedrolo, puix que només dues de les traduccions publicades –a banda d’alguns poemes solts apareguts en revistes o en els diaris personals– corresponien a aquest gènere. Aquesta idea va quedar rebatuda en trobar, de manera inesperada, els originals mecanografiats i/o manuscrits de cent quaranta-sis traduccions de poemes d’autors de primera fila de la literatura contemporània dels Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit. Aquest fou el punt de partida d’aquesta tesi doctoral, que té com a objectiu general aprofundir en l’estudi de la tasca traductora duta a terme per Manuel de Pedrolo, especialment en l’àmbit de la poesia, i presentar les traduccions d’aquests poemes que, fins al moment, han romàs inèdites. Els resultats de la recerca queden plasmats en els cinc capítols en què s’estructura el cos del treball. El primer tracta de la relació directa que es pot establir entre la biografia de Manuel de Pedrolo i la seva dedicació a la traducció; el segon apartat intenta esbossar el seu concepte de traducció; el tercer punt contextualitza la tasca traductora de Pedrolo en la història de l’edició catalana i analitza el model de llengua de què se servia en les traduccions; el quart versa sobre les obres que va traduir al llarg de la seva trajectòria professional, englobades en quatre divisions segons als gèneres o subgèneres als quals s’adscriuen. Finalment, en el cinquè bloc, el més extens de tots, tractem les traduccions de poesia, tant les inèdites com les ja publicades. Tenint en compte la llengua original dels poemes traduïts, hem subdividit aquest últim apartat en tres seccions –poesia anglesa i nord-americana, poesia francesa i poesia italiana–, en què introduïm, seguint un ordre cronològic, els autors i els poemes, i concloem amb un quadre resum de la bibliografia de les obres publicades en català de cada poeta. Tot seguit, presentem una taula amb referències informatives dels poemes i en disposem les traduccions copiades dels documents originals. Els annexos de la tesi doctoral són dividits en dues parts: un grup d’índexs en què s’organitzen les dades extretes del material trobat i les reproduccions escanejades de les traduccions originals. Desitgem que aquest estudi, al capdavall, permeti donar a conèixer la tasca traductora de Manuel de Pedrolo, fins ara poc estudiada, i particularment la seva especial implicació en la traducció de poesia, per mitjà de la qual s’inicià en aquesta activitat que, anys després, es convertí en el seu modus vivendi.