Esquizofrenia i obsessiodos tipus de nivells de discurs

  1. LAGUNA CLARAMONTE, ENCARNACION

Universidad de defensa: Universitat de Barcelona

Año de defensa: 1989

Tribunal:
  1. Ramón Sarró Burbano Presidente/a
  2. Valeria Salcioli Guidi Secretario/a
  3. Mercedes Tricás Preckler Vocal
  4. Jesús Tuson Valls Vocal
  5. Xabier Falcón Ormazabal Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 20753 DIALNET

Resumen

L'OBJECTIU FONAMENTAL DE LA INVESTIGACIO ES ANALITZAR EL DISCURS EN EL CAS D'ALGUNES DE LES ANOMENADES MALALTIES MENTALS , PERO NO COM A RECERCA DE SUPOSADES PERTORBACIONS I INCAPACITATS LINGUISTIQUES, COM ES FRQUENT EN AQUESTS TIPUS D'ESTUDIS, SINO ENTENENT QUE ES TRACTA D'UN ALTRE TIPUS DE DISCURS. EN REALITAT, L'OBJECTIU ES DOBLE: D'UNA BANDA, HI JUGA L'INTERES PEL TIPUS DE DISCURS QUE ES TREBALLA; D'UNA ALTRA, L'INTERES PEL MODEL D'ANALISI. AQUEST DARRER ENS IMPULSA A LA RECERCA I ELABORACIO D'UN NOU MODEL, D'UNES TECNIQUES QUE DETECTIN ELS DIFERENTS TIPUS DE DISCURS. UNA PART IMPORTANT DEL TREBALL HA CONSISTIT, DONCS, A ELABORAR METODES PER ANALITZAR EL MATERIAL RECOLLIT DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ANALISI DEL DISCURS. LA INVESTIGACIO RECULL LES ANALISIS GLOBALS D'ENTREVISTES PSIQUIATRIQUES I TEXTOS ESCRITS DE 8 SUBJECTES, 4 DIAGNOSTICATS COM A AFECTATS DE NEUROSI OBSESSIVA I 4 DIAGNOSTICATS COM A ESQUIZOFRENICS. L'ENTREVISTA CONSISTEIX EN UNA CONVERSA D'UNS 30 A 60 MIN. DE DURACIO I EL TEXT SELECCIONAT DE CADA PACIENT EN UN PROMIG DE 4 A 8 PAGINES. ELS CASOS PRESENTATS PROCEDEIXEN BE DEL SERVEI DE PSICOLOGIA CLINICA DE L'HOSPITAL CLINIC DE BARCELONA O BE D'ALTRES PSIQUIATRES, COM RAMON SARRO O JOAN OBIOLS. LES HIPOTESIS PLANTEJADES A L'INICI DE LA INVESTIGACIO ES CONFIRMEN PLENAMENT. AIXI PASSA AMB LA PRIMERA D'ELLES, QUE ENS PLANTEJAVA LA POSSIBILITAT QUE, EN CANVIAR LA PERSPECTIVA, ENS CANVIES L'OBJECTE D'ESTUDI. COM QUE NO S'HAN TRACTAT ELS DISCURSOS EN FUNCIO DE LA PATOLOGIA, ELS RESULTATS HAN DEMOSTRAT QUE NO ES TRACTA DE DISCURSOS MANCATS NI INCOMPRENSIBLES, SINO QUE, AL CONTRARI, AQUESTS DEMOSTREN UNA COHERENCIA INTERNA, REFLEXEN CLARAMENT UNS SISTEMES ESTRUCTURATS DE CREENCES I NO PODEN SER ANALITZOTS RESPECTE A LA DESVIACIO D'UNA SUPOSADA NORMALITAT . PODEM DIR EL MATEIX DE LA SEGONA HIPOTESI, SEGONS LA QUAL L'A.D. POT REVELAR TIPUS DE DISCURS DIFERENTS.