Els Connectors Reformulatius CatalansAnàlisi i Proposta d'Aplicació Lexicogràfica
- Bach Martorell, Carme
- Lluís Payrató Giménez Director/a
- María Teresa Cabré Director/a
Universidad de defensa: Universitat Pompeu Fabra
Fecha de defensa: 11 de marzo de 2002
- Mercedes Tricás Preckler Presidente/a
- Cristina Gelpí Secretario/a
- Reinhold Werner Vocal
- Dominique Maingueneau Vocal
- Emilio Antonio Briz Gomez Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
Aquesta tesi doctoral analitza el funcionament dels connectors reformulatius del català més utilitzats i estudia la representació daquest tipus dunitats lèxiques a les obres lexicogràfiques, amb lobjectiu daprofundir i refinar la descripció dels connectors reformulatius i de fer una proposta daplicació lexicogràfica que en faciliti la representació en els diccionaris. Lanàlisi se centra en catorze connectors reformulatius: cinc de parafràstics i nou de no parafràstics. Lestudi demostra que cada unitat reformulativa té un nucli estable dinformació i uns altres trets parametritzables en funció del context en què cada unitat apareix. Cada connector pren un valor determinat per la instrucció bàsica que vehicula, el tipus de moviment que permet realitzar i labast de la reformulació que efectua. El treball es complementa amb una proposta de representació lexicogràfica dels connectors reformulatius (ALCOR) implementada en html, hipertextual i dinàmica. Aquesta eina pretén ser una ajuda per als lexicògrafs en la realització de diccionaris i més concretament en la inclusió dels connectors. RESUMEN Esta tesis doctoral analiza el funcionamiento de los conectores reformulativos del catalán más usados y estudia la representación de este tipo de unidades léxicas en las obras lexicográficas, con el objetivo de profundizar y refinar la descripción de los conectores reformulativos y de hacer una propuesta de aplicación lexicográfica que facilite su representación en los diccionarios. El análisis se circunscribe a catorce conectores reformulativos: cinco parafrásticos y nueve no parafrásticos. El estudio demuestra que cada unidad reformulativa se compone de un núcleo estable de información y de unos rasgos parametrizables en función del contexto en que cada unidad aparece. Cada conector adquiere un valor determinado por la instrucción básica que vehicula, el tipo de movimiento que permite realizar y el alcance de la reformulación que lleva a cabo. El trabajo se complementa con una propuesta de representación lexicográfica de los conectores reformulativos (ALCOR) implementada en html, hipertextual y dinámica. Esta herramienta pretende servir de ayuda a los lexicógrafos en la realización de los diccionarios y más concretamente en la representación de los conectores en ellos.