Imatge dels confins orientals en la literatura polonesa. Visió històrica i funció en la narrativa creada a Polònia als anys 60-80 del segle XX, La

Resum

El present treball es proposa descriure i analitzar des duna perspectiva historicoliteraria un corrent en la literatura polonesa anomenat per alguns crítics "corrent dels confins orientals". El motiu dels confins orientals de Polònia és un dels més recurrents en la literatura polonesa a partir del romanticisme, tot i que és present en limaginari dels escriptors des dels inicis de la literatura en polonès, al segle XVI, fins avui. La particularitat dels confins orientals de Polònia és que són uns territoris ètnicament diversos (es tracta de territoris de la Lituània, la Bielorússia i la Ucraïna actuals), però que pel fet de formar part de lEstat plurinacional polonesolituà (segles XIV-XVIII) i perquè van ser territoris defensats de les invasions musulmanes (tàrtares i turques), es van convertir en tot un símbol de la polonitat. Ens proposem, així, analitzar la funció de la imatge dels confins orientals en la literatura polonesa al llarg dels segles. Ho farem des del segle XVI, en què, segons la nostra opinió, la imatge dels confins orientals fa ser fonamental per a la formació de les identitats nacional i estatal poloneses, passant per lèpoca de la inexistència de lEstat polonès (1795-1918), en què els confins orientals, gràcies als poetes romàntics, es van convertir en el centre de la polonitat, fins a arribar als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, en què els confins orientals, annexionats a la Unió Soviètica, van deixar dexistir en la realitat, encara que van seguir existint en la literatura. Tot i que durant anys el règim prosoviètic no va permetre cap referència a les terres annexionades per la URSS, no va poder eliminar de la literatura polonesa les obres més valuoses dels passat que en parlaven i tampoc va aconseguir anular la imatge dels confins de la memòria dels escriptors, ni de la consciència collectiva dels polonesos. La segona part daquest treball estarà dedicada a lanàlisi de la funció, que considerem compensatòria, de la narrativa dels confins orientals creada a Polònia als anys 60-80. Segons la nostra tesi, la presència dels confins orientals en aquesta narrativa no respon a la simple enyorança dunes terres i propietats, en definitiva, dun univers privat perdut, sinó que expressa una acceptació ontològica de la complexitat i multiplicitat del món, en contra de tot intent ideològic de simplificar la realitat dividint-la en categories alhora fàcils i insuficients com ara classes socials o nacionalitats.