Esquemes per saber què fer i què dir en llengua estrangeraUn exemple en francès.

  1. Verrier, Jacky
Revista:
Comunicació Educativa: revista d'ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya

ISSN: 2339-5559,  1575-9911

Año de publicación: 2000

Número: 13

Páginas: 23-26

Tipo: Artículo

DOI: 10.17345/COMEDUC200023-26 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Comunicació Educativa: revista d'ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

La llengua no és l'únic obstacle, sinó que el coneixement de la llengua no implica saber utilizarla, o dit d’una altra manera, saber comportarse en la llengua estrangera.Aquest article ens dóna algunes pautes i ens senyala uns principis per a poder tenir un diàleg correcte en llengua estrangera. L’ús dels escripts o esquemes permet explicitar el funcionament de l’intercanvi comunicatiu, contrastar aquest funcionament amb el de la llengua materna i realitzar una sèrie d’activitats que tenen com a finalitat el coneixement i ús del ritual en la llengua.També ens presenten  alguns exercicis que s’han de fer després d’haver treballat els diàlegs a classe.

Referencias bibliográficas

  • ABELSON, R.P. Psychological status of the script concept.«American Psychologist». 36, 2 (1981) 715-729.
  • CORSON, Y. The structure of scripts and their constituentelements. «Cahiers de Psychologie Cognitive»/European Bu-lletin of Cognitive Psychology. 10, 2 (1990) 157-183.
  • GALLISON, R. De la langue à la culture par les mots.Edit. Cle International. París. 1991.
  • GAONAC’H, D. Théories d’apprentissage et acquisitiond’une langue étrangère. Edit. Hatier-Crédif. Paris. 1987.
  • LE NY, J.F. Accès au lexique et compréhension du langa-ge: la ligne de démarcation sémantique. In P. Lecoq & J.Segui (sous la dir. De), L’accès lexical (Lexique 8). Edit. PUL.Lile. 1989
Fuente de los datos: Dialnet