Towards a Responsible Translation of Pidgin English in Postcolonial LiteratureThe Case of Ken Saro-Wiwa’s Sozaboy

Resum

L'objectiu fonamental d'aquesta tesi és explorar estratègies per a la traducció de textos postcolonials a una “tercera” llengua, un idioma que no sigui el vernacle dels colonitzats ni l'europeu del colonitzador, i fer-ho a més des d'un posicionament responsable. La tesi comença establint un diàleg amb el material acadèmic publicat al voltant de la traducció i el postcolonialisme, tot tractant de determinar en què consisteix la responsabilitat del traductor quan treballa amb contextos postcolonials, i com pot aprofitar-se la traducció amb finalitats contrahegemòniques, explorant el seu potencial com a via cap a un nou universalisme basat en la diferència (Butler, Laclau, and Žižek 2000; Santos 2004; Balibar 2004, 1995; Ngugi 1987, 2009). No obstant això, tota anàlisi de la traducció cultural que pretengui evitar la uniformització i l'assimilació hauria de fonamentar-se en un projecte concret, que en el nostre cas serà la traducció a l'espanyol d'una novel·la nigeriana, Sozaboy, de l'escriptor i activista Ken Saro-Wiwa (1941-1995). El tret més destacat de l'obra és que està escrita en el que el mateix autor va definir com “rotten English,” una combinació de pidgin nigerià amb anglès macarrònic i aparicions esporàdiques d'anglès estàndard. Després del plantejament teòric inicial, la tesi realitza una anàlisi estilística detallada del llibre adoptant com a marc general l'estructura proposada per l'escola de l'Anàlisi del Discurs (Munday and Zhang 2015; Baumgarten and Schröter 2018), que s'anirà combinant amb aportacions d'altres autors. Per analitzar el context de cultura es parteix de l'enfocament holístic de Maria Tymoczko (2010) per a l'estudi de qüestions de gènere literari, intertextualidad i discurs, a més d'aquells conceptes culturals clau d'especial interès. A continuació, s'examina el context de situació de la novel·la, tant intern com extern. Aquest últim cobreix les circumstàncies immediates que van envoltar l'escriptura i publicació del llibre: el compromís polític de Saro-Wiwa i les seves experiències durant la guerra civil nigeriana que és el rerefons de Sozaboy. Prèvia consulta de fonts primàries i secundàries, mirarem de determinar la intenció que va dur Saro-Wiwa a triar aquesta variant lingüística, i la influència que el seu “anglès podrit” ha exercit per a autors posteriors. En examinar de prop el dialecte, estudiam el seu acusat component oral, que és no només una evidència de la tradició narrativa africana, sinó també una eina per afrontar l'experiència traumàtica. Es tracta d'una creació híbrida, i una anàlisi detallada ens mostrarà quins elements propis conté del pidgin, que forma la base del substrat africà que tot traductor hauria d'esforçar-se per mantenir. Com aconseguir-ho és el quid d'aquesta tesi i l'objecte principal de l'últim bloc, on es deixa enrere l'anàlisi pura i es passa a formular propostes. Examinam primer les traduccions a l'alemany, francès i italià, que segueixen estratègies molt diferents. L'estudi sosté que la millor opció per al traductor és fer cas de López Guix (2015) i adoptar una estratègia creativa que tot i així respecti la responsabilitat deguda a l'Altre desposseït, esforçant-se per conservar el tenor africà, pidgin i postcolonial característic de l'obra (Bandia 2008). La tesi conclou que la millor manera d'aconseguir-ho és reivindicar una tradició de contacte lingüístic afrohispànic que sovint s'ha passat per alt, en la qual trobar inspiració per a les alteracions sintàctiques i morfològiques que la traducció haurà de presentar. El llenguatge bozal afrocubà ofereix una font especialment interessant, per la proximitat lingüística dels substrats africans i perquè la seva veu, ja apagada, es conserva no només a estudis acadèmics sinó a l'obra literària d'escriptors que en molts casos van ser abolicionistes, més interessats en la reproducció fidel que en la paròdia (Lipski 2005).