Literatures migrantsjo també sóc catalana de Najat El Hachim

  1. Segarra Montaner, Marta
Revista:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Año de publicación: 2014

Título del ejemplar: Itineràncies : Dispersió, migració, diàspora

Número: 81

Páginas: 72-77

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/METODE.81.3146 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Aquest article tracta d’un cas de «literatura migrant» a Catalunya, el de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi. S’hi analitza el seu primer llibre publicat, l’assaig d’estil autobiogràfic Jo també sóc catalana, examinant la concepció que expressa del fenomen migratori des d’una perspectiva lingüística, cultural i de gènere, i comparant aquest cas amb el d’altres escriptors i, especialment, escriptores pertanyents a l’anomenada literatura francòfona magribina.

Referencias bibliográficas

  • Amara, F., 2004. Ni putas ni sumisas. Cátedra. Madrid.
  • Begag, A., 2001. El niño del Chaâba. Bronce. Barcelona.
  • Boukhedenna, S., 1987. Journal: «Nationalité: Immigré(e)». L’Harmattan. Paris.
  • Bueno Alonso, J., 2010. «Género, exilio y desterritorialidad en L’últim patriarca de Najat El Hachmi». In Miampika, L.-W. and P. Arroyo (eds.). De Guinea Ecuatorial a las literaturas hispanoafricanas. Verbum. Madrid.
  • Bueno Alonso, J., 2012. «Hispanisme et catalanité: enjeux méthodologiques et littéraires d’un transnationalisme maghrébin». Expressions maghrébines, 11(2): 27-44.
  • Candel, F., 1964. Els altres catalans. Edicions 62. Barcelona.
  • Derrida, J., 1996. Le monolinguisme de l’autre. Galilée. Paris.
  • El Hachmi, N., 2004. Jo també sóc catalana. Columna. Barcelona.
  • El Hachmi, N., 2008. L’últim patriarca. Planeta. Barcelona.
  • El Hachmi, N., 2011. La caçadora de cossos. Columna. Barcelona.
  • Guia Conca, A., 2007. «Molts mons, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants». Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 12: 229-248.
  • Houari, L., 1985. Zeida de nulle part. L’Harmattan. Paris.
  • Houari, L., 1988. Quand tu verras la mer. L’Harmattan. Paris.
  • Le Bris, M.; Rouaud, J. and E. Almassy, 2007. Pour une littérature-monde. Gallimard. Paris.
  • Ricci, C. H., 2007. «Najat El Hachmi y Laila Karrouch: escritoras marroquíes-imazighen catalanas en el marco del fenómeno migratorio moderno». Revista Entre Ríos, 6: 92-97.
  • Ricci, C. H., 2010. «L’últim patriarca de Najat El Hachmi y el forjamiento de una identidad amazigh-catalana». Journal of Spanish Cultural Studies. 11(1): 71-91. DOI: <10.1080/14636201003787535>
  • Ricci, C. H., 2011. «Identidad, lengua y nación en la literatura amazigh-catalana». Aljamía, 22: 79-94.
  • Woolf, V., 2011. Una habitación propia. Seix-Barral. Barcelona K.
Fuente de los datos: Dialnet