De lengua extranjera a lengua dominanterepresentaciones epilingüísticas del castellano en el Principado de Andorra.

  1. Jiménez Salcedo, Juan 1
  1. 1 University of Mons
    info

    University of Mons

    Mons, Bélgica

    ROR https://ror.org/02qnnz951

Revista:
Revista de investigación lingüística (RIL)

ISSN: 1139-1146

Año de publicación: 2021

Título del ejemplar: El discurso político en las redes sociales

Volumen: 24

Páginas: 119-145

Tipo: Artículo

DOI: 10.6018/RIL.480081 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDIGITUM editor

Otras publicaciones en: Revista de investigación lingüística (RIL)

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

The aim of this article is to study the representations of Castilian language in the Principality of Andorra. To this end, the legal and social context of languages in that country will be briefly presented, with special attention to the role they play in the educational sphere. After a description of the research methods, which are based on the ethnography of language policy, the results of a fieldwork carried out in Andorra with 23 informants considered as managers will be presented. The results will be arranged in a series of epilinguistic representation domains. The presentation of the results will be followed by a discussion.

Referencias bibliográficas

  • ANTEQUERA, Josep, Carolina BASTIDA y Miquel NICOLAU (2010): Model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra, Sant Julià de Lòria, Govern d’Andorra.
  • BALLARIN, Josep (2004): La interrelació entre la identitat cultural de la població andorrana i els seus usos lingüístics (Tesis doctoral), Barcelona, Universitat de Barcelona.
  • BALLARIN, Josep (2009): «Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra», en Emili Boix (ed.), El futur del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 125–138.
  • BASTIDA, Roser (2003): «L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra», en Actes del 2n Congrés europeu sobre planificació lingüística, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 77–91.
  • BASTIDA, Carolina y Miquel NICOLAU (2012): «Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra», Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 51, pp. 100–112.
  • BEAUD, Stéphane y Florence WEBER (2010): Guide de l’enquête de terrain, París, La Découverte.
  • BECAT, Joan (1997): «Les Portugais seront-ils les meilleurs Andorrans? Réflexions sur l’évolution de la société et de l’identité andorrane», Revue européenne des migrations internationales, 13, 3, pp. 135–156.
  • BLAIS, Mireille y Stéphane MARTINEAU (2006): «L’analyse inductive générale: description d’une démarche visant à donner un sens à des données brutes», Recherches qualitatives, 26, 2, pp. 1–18.
  • BOIX, Emili y Jaume FARRÀS (1994): «Les llengües, les identitats i els joves d’Andorra», Treballs de Sociolingüística Catalana, 12, pp. 91–106.
  • BOIX, Emili y Jaume FARRÀS (1996): «Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra», Annals, 1994, pp. 103-133.
  • BOPA (1994): Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, 48, pp. 1048–1055.
  • BOPA (2007): Llei qualificada de la nacionalitat, 29, pp. 2527–2532.
  • CAIRAT, Maria Teresa (2006): «Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana», Treballs de Sociolingüística Catalana, 19, pp. 53–69.
  • CANUT, Cécile (2000): «Subjectivité, imaginaires et fantasmes des langue: la mise en discours “épilinguistique”», Langage et société, 93, pp. 71–97.
  • DE KORNE, Haley (2012): «Improving language policy and planning through evaluation: approaches to evaluating minority language policies», Working Papers in Educational Linguistics, 27, 2, pp. 38–55.
  • DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA (2018a): «Educació: estudiants escolars per sistema d’ensenyament», Andorra la Vella, Govern d’Andorra. En línea: https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=546&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=
  • DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA (2018b): «Educació: estudiants escolars per sistema d’ensenyament i nacionalitat», Andorra la Vella, Govern d’Andorra. En línea: https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2018&any2=01/01/2018&codi_divisio=548&lang=1&codi_subtemes=225&codi_tema=23&chkseries=16637%7C16641%7C16642%7C
  • DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA (2021a): «Demografia i població: Població per parròquia i nacionalitat», Andorra la Vella, Govern d’Andorra. En línea: https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?lang=1&codi_tema=2&codi_divisio=2780&codi_subtemes=8
  • DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA (2021b): «Últimes dades», Andorra la Vella, Govern d’Andorra. En línea: https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/index.asp.
  • DÍAZ-TORRENT, Josep Maria (2006): «El multilingüismo y el multiculturalismo en la Escola Andorrana», Cultura y Educación, 18, 2, pp. 173–183.
  • DÍAZ-TORRENT, Josep Maria, Ángel HUGUET, Adelina IANOS y Judit JANÉS (2014): «Un estudio de las actitudes lingüísticas en los escolares del Principado de Andorra», International Journal of Developmental and Educational Psychology, 7, 1, pp. 343¬354.
  • DOMINGO, Jordi (1997): «Frontera i microstats», en Jordi Domingo y Lluís Mallart (eds.), A l’entorn de la frontera, Barcelona, Oikos Tau, pp. 39–51.
  • FAIRCLOUGH, Norman (1995): Critical Discourse Analysis: The Critical Study of Language, Nueva York, Longman.
  • GAUDET, Stéphanie y Dominique ROBERT (2018): L’aventure de la recherche qualitative. Du questionnement à la rédaction scientifique, Ottawa, Les Presses de l’Université d’Ottawa.
  • GILES, Howard (2009): «The process of communication accommodation», en Nikolas Coupland y Adam Jaworski (eds.), The New Sociolinguistic Reader, Nueva York, Palgrave Mcmillan, pp. 276-286.
  • GOVERN D’ANDORRA (2021): XVII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno, Andorra 2020, Andorra la Vella, Govern d’Andorra. En línea: https://www.cumbreiberoamericana2020.ad/
  • HELLER, Monica, Sari PIETIKÄINEN y Joan PUJOLAR (2018): Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues that Matter, Nueva York, Routledge.
  • HORNBERGER, Nancy H. y David C. JOHNSON (2007): «Slicing the onion ethnographically: layers and spaces in multilingual language education policy and practice», TESOL Quarterly, 41, 3, pp. 509–532.
  • IEA (= INSTITUT D’ESTUDIS ANDORRANS) (2011): Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), Andorra la Vella, Govern d’Andorra.
  • IEA (2016): Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014), Andorra la Vella, Govern d’Andorra.
  • IEA (2019): Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2018), Andorra la Vella, Govern d’Andorra.
  • JERNUDD, Björn H. (1996): «Language planning», en Hans Goebl, Peter H. Nelde y Wolfgang Wölck (eds.), Kontaktlinguistik. Ein internationales Handbuch zeitgenössischer Forschung, Berlín, Walter de Gruyter, pp. 833–842.
  • JIMÉNEZ-SALCEDO, Juan y Christine HÉLOT (2020): «Introduction. Les microterritoires: des espaces multilingües encore peu explorés», en Juan Jiménez-Salcedo, Christine Hélot y Antoinette Camilleri-Grima (eds.), Small is Multilingual. Language and Identity in Micro-Territories, Berlin, Peter Lang, pp. 9–22.
  • KING, Kendall-A., Lyn FOGLE y Aubrey LOGAN-TERRY (2008): «Family language policy», Language and Linguistics Compass, 2, 5, pp. 907–922.
  • LAPONCE, Jean (1984): Langue et territoire, Quebec, Presses de l’Université Laval.
  • MARGARIT, Estel (2012): Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell, Sant Julià de Lòria, Centre de Recerca Sociològica – Pagès Editors.
  • MARGARIT, Estel (2017): L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra, Sant Julià de Lòria, Govern d’Andorra.
  • MARGARIT, Estel y Alexandra MONNÉ (2010): Joves i llengües d’Andorra, Sant Julià de Lòria, Govern d’Andorra.
  • MOLLA, Guillem (2003): «El català a Andorra: tota una lluita», Inua. Revista Philologica Romanica, 4, pp. 73–90.
  • MONNÉ, Alexandra (2015): Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat nacional: Un estudi empíric en el context del Principat d’Andorra (Tesis doctoral), Girona, Universitat de Girona.
  • NEUSTUPNÝ, Jiří Václav (1970): «Basic types of treatment of language problems», Linguistic Communications, 1, pp. 77–98.
  • NEUSTUPNÝ, Jiří Václav (1996): «Current issues in Japanese–foreign contact situations», en Kyoto Conference on Japanese Studies 1994, Kyoto, International Research Center for Japanese Studies, pp. 208–216.
  • NEUSTUPNÝ, Jiří Václav y Jirí NEKVAPIL (2003): «Language management in the Czech Republic», Current Issues in Language Planning, 4, 3-4, pp. 181–366.
  • PAILLÉ, Pierre y Alex MUCCHIELLI (2012): L'analyse qualitative en sciences humaines et sociales, París, Armand Colin.
  • PROVENZANO, François (2006): «Francophonie et études francophones: considérations historiques et métacritiques sur quelques concepts majeurs», PORTAL, Journal of Multidisciplinary International Studies, 3, 2, pp. 1–16.
  • QUEROL, Ernest (2006): «Qui parla català a Andorra i per què?», Treballs de Sociolingüística Catalana, 19, pp. 241–267.
  • RAMANATHAN, Vaidei y Brian MORGAN (2007): «TESOL and policy enactments: perspectives from practice», TESOL Quarterly, 41, 3, pp. 447–463.
  • RICENTO, Thomas y Nancy H. HORNBERGER (1996): «Unpeeling the onion: language planning and policy and the ELD professional», Quarterly, 30, 3, pp. 401–427.
  • SOROLLA, Natxo (2009): «Els fluxos interlingüístics d’une societat migratòria: El cas andorrà», Revista de Llengua i Dret, 52, pp. 327–368.
  • TEDÓ, Xavier (2008): «El català a Andorra: Una oficialitat en entredit», L’Escletxa, Revista de Llengua i Cultura Catalanes, 17, pp. 18–20.
  • TORRES, Joaquim (2000): «La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives», Treballs de Sociolingüística Catalana, 14/15, pp. 165–167.
  • TORRES, Joaquim, Xavier VILA, Albert FABÀ y Vanessa BRETXA (2005): Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
  • VAN PARIJS, Philippe (2011): The Linguistic Territoriality Principle: Right Violation or Parity of Esteem?, Bruselas, Re-Bel Initiative/University Foundation.
Fuente de los datos: Dialnet