Bilingüisme de sentit únicels obstacles a la plenitud institucional de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol

  1. Juan Jiménez-Salcedo
  2. Jean-Rémi Carbonneau
Aldizkaria:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Argitalpen urtea: 2021

Zenbakia: 76

Orrialdeak: 1-21

Mota: Artikulua

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Revista de llengua i dret

Laburpena

L’article aplica els conceptes de bilingüisme de sentit únic i nínxol territorial (Laponce) i de plenitud institucional (Breton), desenvolupats per la literatura científica canadenca dels àmbits de la ciència política i la sociolingüística, a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol. Després d’una revisió dels conceptes i del seu context d’aparició dins dels processos de reconeixement de la minoria francòfona al Canadà, s’estudia com el marc constitucional espanyol i el seu desenvolupament normatiu i jurisprudencial han afavorit, des de la dècada dels vuitanta, l’existència d’un bilingüisme de sentit únic, amb el castellà com a llengua “comuna” i per defecte de l’Estat. Aquesta situació de bilingüisme de sentit únic s’observa estudiant un seguit de mecanismes jurídics, com ara la jerarquització constitucional de les llengües, la inacció de l’Estat pel que fa a la protecció efectiva de les llengües diferents del castellà i la limitació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria de política lingüística, principalment per via jurisprudencial. A aquests mecanismes s’afegeix l’existència d’una concepció conflictiva de la cohabitació de llengües en virtut de la qual tot reconeixement de les llengües pròpies implicaria un atac a la preeminència del castellà. Partint d’aquests fets, se suggereix com a conclusió la superació d’aquest paradigma mitjançant la normalització completa de les llengües espanyoles, seguint l'exemple del castellà, i la generalització d’una equitat lingüística més gran.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Alcaraz, Manuel, Ochoa, Josep, i Isabel, Ferran. (2004). La Llei d’ús i d’ensenyament del valencià, en via morta. Revista de Llengua i Dret, 41, 105-139.
  • Arzoz, Xabier. (2009). Lenguas y modalidades lingüísticas en la Constitución española: ¿dos regímenes jurídicos diferenciados? Dins Antoni Milian Massana (Ed.), El plurilingüisme a la Constitució española (pp. 61-122). Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
  • Basta, Karlo, McGarry, John i Simeon, Richard. (Eds.) (2015). Territorial Pluralism: Managing Difference in Multinational States. Vancouver: University of British Columbia Press.
  • Beauregard, Étienne-Alexandre. (2017, juny 6). La politique de canadianisation du Parti libéral. L’aut’Journal. Recuperat de https://lautjournal.info/20170606/la-politique-de-canadianisation-du-parti-liberal
  • Boder, Willy. (1999, abril 15). Le bilinguisme à sens unique. Le Temps. Recuperat de https://www.letemps. ch/suisse/bilinguisme-sens-unique
  • Bodoque, Anselm. (2009). La política lingüística dels governs valencians (1983-2008). Un estudi de polítiques públiques. València: Universitat de València.
  • Bodoque, Anselm. (2011). El model valencià de política lingüística. Revista de Llengua i Dret, 56, 143-171.
  • Breton, Raymond. (1964). Institutional Completeness of Ethnic Communities and the Personal Relations of Immigrants. American Journal of Sociology, 70(2), 193-205.
  • Breton, Raymond. (1983). La communauté ethnique, communauté politique. Sociologie et sociétés, 15(2), 23-38.
  • Breton, Raymond. (1985a). L’intégration des francophones hors Québec dans des communautés de langue française. Revue de l’Université d’Ottawa, 55(2), 77-90.
  • Breton, Raymond. (1985b). Les institutions et les réseaux d’organisations des communautés ethnolculturelles. Dans État de la recherche sur les communautés francophones hors Québec. Acte du premier colloque national des chercheurs (p. 4-19). Ottawa: Fédération des francophones hors Québec.
  • Buzzetti, Hélène. (2011, juny 9). Bilinguisme à sens unique au NPD. Le Devoir. Recuperat de https://www. ledevoir.com/politique/canada/325107/bilinguisme-a-sens-unique-au-npd
  • Cabal Guarro, Miquel. (2013). El rus com a lingua franca als estats postsoviètics. Treballs de Sociolingüística Catalana, (23), 343-373.
  • Calhoun, Craig. (2007). Nations Matter. Culture, History, and the Cosmopolitan Dream. Londres: Routledge.
  • Carbonneau, Jean-Rémi. (2016). Die konvergierende Entwicklung von Staat und ethnolinguistischer Mehrheit in Frankreich, Deutschland, Kanada und Spanien. Lětopis, 63(1), 97-117.
  • Carbonneau, Jean-Rémi. (2017). La complétude institutionnelle des Sorabes de Lusace depuis l’unification des États allemands. Politique et Sociétés, 36(3), 15-45.
  • Carbonneau, Jean-Rémi. (2020). La normalisation du catalan vue par les partis pan-espagnols. Revue internationale de politique comparée, 27(4), 7-45.
  • Coakley, John. (2007). Les majorités nationales dans les nouveaux États: relever le défi de la diversité. Dins A.-G. Gagnon, A. Lecours i G. Nootens (Eds.), Les nationalismes majoritaires contemporains: identité, mémoire, pouvoir (pp. 157-189). Mont-real: Québec Amérique.
  • Colom i Pastor, Bartomeu. (2002). La llengua catalana en l’administració de justícia de les Illes Balears. Revista de Llengua i Dret, 38, 19-46.
  • Consell d’Europa. (2008, desembre 11). Applicacion de la Charte en Espagne. 2e cycle de suivi. ECRML (2008) 5. Estrasburg: Conseil d’Europa.
  • Consell d’Europa. (2012, octubre 24). Application de la Charte en Espagne. 3e cycle de suivi. ECRML (2012) 5. Estrasburg: Consell d’Europa.
  • Consell d’Europa. (2019, agost 29). Cinquième rapport du Comité d’experts concernant l’Espagne. CM(2019)125. Recuperat de https://search.coe.int/cm/Pages/result_details.aspx?ObjectID=090000168096fa00#_ftn1
  • Consell d’Europa. (2016, gener 20). Aplicació de la Carta per part d’Espanya. 4t cicle de seguiment (DGPL valenciana, traducció). ECRML (2016) 1. Estrasburg : Consell d’Europa.
  • Conversi, Daniele. (2006). Mapping the field: theories of nationalism and the ethnosymbolic approach. Dins Athena S. Leoussi i Steven Grosby (Eds.). Nationalism and Ethnosymbolism: History, Culture and Ethnicity in the Formation of Nations (pp. 15-30). Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Corretja Torrens, Mercè. (2016). L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió, Revista de Llengua i Dret, 65, 76-89.
  • Del Valle, José. (2007). La lengua, patria común: la Hispanofonía y el nacionalismo panhispánico. Dins José Del Valle (Ed.), La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español (pp. 31-56). Frankfurt am Main: Vervuert Verlagsgesellschaft.
  • De Schutter, Helder. (2008). The Linguistic Territoriality Principle – A Critique. Journal of Applied Philosophy, 25(2), 105-120.
  • De Schutter, Helder. (2011). Let’s Brusselize the world! Dins Axel Gosseries i Yannick Vanderborght (Eds.) Arguing about Justice. Essays for Philippe Van Parijs (pp. 199-206). Louvain-la Neuve: Presses universitaires de Louvain.
  • De Schutter, Helder i Robichaud, David. (Eds.) (2016). Linguistic Justice. Van Parijs and his Critics. Londres: Routledge.
  • Drapeau, Lynn. (2021). Language endangerment and standardization. Perspectives from the Fourth World. Dins Wendy Ayres-Bennett i John Bellamy (Eds.), The Cambridge Handbook of Language Standardization (pp. 397-420). Cambridge: Cambridge University Press.
  • Escobar, Anna María. (2013). Bilingualism in Latin America. Dins Tej. K. Bhatia I William C. Ritchie (Eds.), The Handbook of Bilingualism and Multilingualism (2a ed.) (p. 725-744). Oxford: Wiley-Blackwell
  • Escudero Medina, Consuelo. (2009). El català en la intersecció de fronteres )lingüístiques i polítiques): la Franja d’Aragó i el Carxe de Múrcia. Treballs de Sociolingüística Catalana, (20), 383-401.
  • Esteve i Gómez, Alfons. (2004). La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003. Revista de Llengua i Dret, 41, 219-242.
  • Esteve i Gómez, Alfons, i Esteve i Gómez, Francesc. (2019). Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. Benicarló: Onada.
  • Fabeiro Fidalgo, Patricia. (2013). El derecho de usar y el deber de conocer las lenguas en la Constitución española de 1978. Madrid: Iustel.
  • Fédération des travailleurs et travailleuses du Québec. (2021, abril 29). Intervention de la Fédération des travailleurs et travailleuses du Québec au Comité permanent sur les langues officielles de la Chambre des communes. Recuperat de https://ftq.qc.ca/wp-content/uploads/2021/04/Positions-FTQ-Loi-languesoficielles_2021-04-29.pdf
  • Fernàndez, Josep Antoni. (2008). El malestar en la cultura catalana: la cultura de la normalització 1976- 1999. Barcelona: Empúries.
  • Flors-Mas, Avel·lí, i Manterola, Ibon. (2021). Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i a Catalunya: una visió comparada. Revista de Llengua i Dret, 75, 27-45.
  • Foucher, Pierre. (2012). Autonomie des communautés francophones minoritaires du Canada: le point de vue du droit. Minorités linguistiques et société (1), 91-114.
  • Foucher, Pierre. (2021, abril 29). Vers une réforme de la Loi sur les langues officielles du Canada. Revista de Llengua i Dret [blog]. Recuperat de https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2021/04/29/vers-une-reforme-dela-loi-sur-les-langues-officielles-du-canada-pierre-foucher/
  • Gellner, Ernest. (1983). Nations and Nationalism. Oxford: Basil Blackwell.
  • Gémar, Jean-Claude. (2008). Les grandes commissions d’enquêtes et les premières lois linguistiques. Dins Michel Plourde i Pierre Georgeault (Eds.), Le français au Québec. 400 ans d’histoire et de vie (p. 309- 317). Mont-real : Éditions Fides.
  • Grandchamp, Pierre. (2002). Bilinguisme canadien: une fiction et un drame pour la francophonie. La Revue Toudi, (51). Recuperat de https://www.larevuetoudi.org/fr/story/bilinguisme-canadien-une-fiction-etun-drame-pour-la-francophonie
  • Hobsbawm, Eric. (1992). Nations and Nationalism since 1780. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Jiménez-Salcedo, Juan. (2019a). Le modèle éducatif catalan de la conjonction linguistique et la jurisprudence constitutionnelle espagnole: un équilibre difficile à trouver. Dins Gianmario Raimondi i Dario Elia Tosi (Eds.), Le lingue minoritarie nell’Europa latina mediterranea. Diritto alla lingua e pratiche linguistiche (pp. 23-35). Alessandria: Edizione dell’Orso.
  • Jiménez-Salcedo, Juan. (2019b). Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán. Language Problems and Language Planning, 43(1), 74-92.
  • Joncas, Jean-Pierre. (2013, juny 12). Les Acadiens trop mous? Acadie Nouvelle. Recuperat de https://www. acadienouvelle.com/mon-opinion/2013/06/12/les-acadiens-trop-mous/
  • Kymlicka, Will. (1995). Multicultural Citizenship. A Liberal Theory of Minority Rights. Oxford: Oxford University Press.
  • Kymlicka, Will. (2001). Politics in the Vernacular. Nationalism, Multiculturalism and Citizenship. Oxford: Oxford University Press.
  • Will Kymlicka, Will, i Patten, Alan. (Eds.) (2003). Language Rights and Political Theory (pp. 296-321). Oxford: Oxford University Press.
  • Kohn, Hans. (1955). Nationalism. It’s Meaning and History. Princeton: Van Nostrand.
  • Lafont, Robert. (1968). Sur la France. París: Gallimard.
  • Lafortune, Louis. (2008, setembre 16). Déry veut défendre le français en Outaouais. La Presse. Recuperat de https://www.lapresse.ca/actualites/200809/19/01-672099-dery-veut-defendre-le-francais-en-outaouais.php
  • Landry, Rodrigue. (1982). Le bilinguisme additif chez les francophones minoritaires du Canada. Revue des sciences de l’éducation, 8(2), 223-244.
  • Laponce, Jean. (1980). Le comportement spatial des groupes linguistiques. Solutions personnelles et solutions territoriales aux problèmes de minorités. International Political Science Review / Revue internationale de science politique, 1(4), 478-494.
  • Laponce, Jean. (1984). Langue et territoire. Quebec: Presses de l’Université Laval.
  • Laponce, Jean. (2006). Loi de Babel et autres régularités des rapports entre langue et politique. Quebec: Presses de l’Université Laval
  • Lecours, André, i Nootens, Geneviève. (2007). Introduction. Comprendre le nationalisme majoritaire. Dins A.-G. Gagnon, A. Lecours i G. Nootens (Eds.), Les nationalismes majoritaires contemporains: identité, mémoire, pouvoir (p. 19-45). Mont-real: Québec Amérique.
  • Lenoach, Ciarán, Ó Giollagáin, Conchur i Ó Curnáin, Brian. (Eds.) (2012). An Chonair Chaoch: An mionteangachas sa dátheangachas (p.19-109) [The Blind Alley: The minority language condition in bilingualism]. Indreabhán: Leabhar Breac.
  • Malloy, Tove H. i Palermo, Francesco. (Eds) (2015). Minority Accomodation through Territorial and NonTerritorial Autonomy. Oxford: Oxford University Press.
  • Malloy, Tove H. i Salat, Levente. (Eds) (2020). Non-Territorial Autonomy and Decentralization. EthnoCultural Diversity Governance. Londres: Routledge
  • Marí i Mayans, Isidor. (2004). Cinc qüestions entorn del plurilingüisme estatal. Llengua, Societat i Comunicació, (2), 25-28.
  • May, Stephen. (2012). Language and Minority Rights. Ethnicity, Nationalism, and the Politics of Language (2a ed.). Nova York i Londres: Routledge.
  • McGarry, John i O’Leary, Brendan. (2012). Territorial Pluralism: its Forms, Flaws and Virtues. Dins Ferran Requejo i Miquel Caminal Badia (Eds.), Federalism, Plurinationality and Democratic Constitutionalism (p. 17-50). Abingdon: Routledge.
  • Més de 30.000 madrilenys signen per imposar el castellà a l’Escola catalana. (2017, desembre 9). Nació Digital. Recuperat de https://www.naciodigital.cat/noticia/144328/30000/madrilenys/signen/imposar/ castella/escola/catalana
  • Milian Massana, Antoni. (1983). La ordenación estatutaria de las lenguas distintas al castellano. Revista Vasca de Administración Pública, 6, 237-246.
  • Ministerio de Política Territorial y Función Pública. (s.d.). Reuniones del Consejo de Lenguas. Recuperat de https://www.mptfp.gob.es/portal/politica-territorial/autonomica/Lenguas-cooficiales/Consejo-deLenguas-Cooficiales/Reuniones.html
  • Montoya Abat, Brauli. (2009). La legitimació possible al País Valencià. Treballs de Sociolingüística Catalana, (20), 211-227.
  • Nogueira López, Alba. (2014). Mecanismos de garantia de los derechos lingüísticos. Dins Anna Maria Pla Boix (Coord.). Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Moldàvia i Suïssa (p. 85-114). Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
  • Painchaud, Louis. (1968). Le bilinguisme à l’université: description du bilinguisme et du biculturalisme de l’Université d’Ottawa, de l’Université Laurentienne et du Collège militaire royal de Saint-Jean. Montreal: Librairie Beauchemin.
  • Parent, Christophe. (2011). Le concept d’État fédéral multinational. Brusel·les: Peter Lang.
  • Patrimoine canadien. (2021). Français et anglais: Vers une égalité réelle des langues officielles au Canada. Ottawa: Govern del Canadà.
  • Patten, Alan. (2003). What Kind of Bilingualism? Dins Will Kymlicka i Alan Patten (Eds.). Language Rights and Political Theory (p. 296-321). Oxford: Oxford University Press.
  • Patten, Alan, i Kymlicka, Will. (2003). Introduction. Language Rights and Political Theory: Context, Issues and Approaches. Dins Will Kymlicka i Alan Patten (Eds.). Language Rights and Political Theory (p. 1-51). Oxford: Oxford University Press.
  • Pons Parera, Eva. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 12, 120-152.
  • Pradilla, Miquel Àngel. (2008). La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística. Barcelona: Onada.
  • Pradilla Cardona, Miquel Àngel. (2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis Romànics, 38, 295-310.
  • Reniu i Tresserras, M. (2002). Le Québec et la Catalogne. Revue d’aménagement linguistique, numéro especial (tardor), 185-187.
  • Ridao Martín, Joan. (2014). El canvi de paradigma en la jurisprudència constitucional sobre la competència lingüística dels empleats públics. Revista de Llengua i Dret, 61, 72-86.
  • Ridao Martín, Joan. (2021). El règim lingüístic de l’educació a Catalunya: un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits. Revista de Llengua i Dret, 75, 7-26.
  • Segura i Ginard, Luis J. (1984). Comentario sobre el régimen jurídico lingüístico del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares. Revista Vasca de Administración Pública, 8, 235-250.
  • Smith, Anthony D. (1999). Myths and Memories of the Nation. Oxford: Oxford University Press.
  • Sorolla Vidal, Natxo. (2015). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials [Tesi doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona, Catalunya.
  • Statistique Canada. (2019, novembre 26). Statistiques sur les langues officielles au Canada. Recuperat de https://www.canada.ca/fr/patrimoine-canadien/services/langues-officielles-bilinguisme/publications/ statistique.html#a1
  • Statistique Canada. (2021, octubre 27). Profil du recensement. Recensement de 2016. Ontario et Canada. Recuperat de https://www12.statcan.gc.ca/census-recensement/2016/ d p - p d / p r o f / d e t a i l s / p a g e . c f m ? L a n g = F & G e o 1 = P R & C o d e 1 = 3 5 & G e o 2 = PR&Code2=01&Data=Count&SearchText=35&SearchType=Begins&SearchPR=01&B1 =All&Custom= &TABID=3
  • Tasa Fuster, Vicenta. (2017). El sistema español de jerarquía lingüística. Desarrollo autonómico del art. 3 de la Constitución: lengua del Estado, lenguas cooficiales, otras lenguas españolas y modalidades lingüísticas. Teoría y praxis. Revista de Derecho Público, 100, 51-79.
  • Teodoro, Mercè. (2008). La llengua a l’Estatut valencià. Comentaris a les disposicions lingüístiques del nou Estatut valencià. Revista de Llengua i Dret, 49, 125-142.
  • Trans-Ho, Mai Anh. (2011, gener 18). Bilinguisme à sens unique. Le Délit français. Recuperat de https:// www.delitfrancais.com/2011/01/18/bilinguisme-a-sens-unique/
  • Une Montréalaise déplore le ‘bilinguisme à sens unique’. (2016, agost 29). Radio-Canada. Recuperat de https:// ici.radio-canada.ca/nouvelle/799771/plaintes-commerces-office-quebecois-langue-francaise-anglais
  • Van Parijs, Philippe. (2003). Linguistic Justice. Dins Will Kymlicka i Alan Patten (Eds.). Language Rights and Political Theory (p. 153-168). Oxford: Oxford University Press.
  • Van Parijs, Philippe. (2011). Linguistic Justice for Europe & for the World. Oxford: Oxford University Press.
  • Van Parijs, Philippe. (2012). Plaidoyer pour une territorialité linguistique. Politique, (73), 78-85.
  • Van Parijs, Philippe, de Schutter, Helder, Grin, François, Maskens, Alain, Tulkens, Henry, Van Velthoven,
  • Harry i Velaers, Jan. (2011). The Linguistic Territoriality Principle: Right Violation or Parity of Esteem? Brusel·les: Re-Bel initiative.
  • Vernet i Llobet, Jaume. (2004). El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives. Llengua, Societat i Comunicació, 2, 39-42.
  • Weirich, Anna-Christine. (2021). ‘Scope’ of Linguistic Resources and the Social Participation of the Ukrainian Population in the Republic of Moldova. Dins Jean-Rémi Carbonneau, Fabian Jacobs i Ines Keller (Eds.), Dimensions of Cultural Security for National and Linguistic Minorities (pp. 477-509). Brussel·les: Peter Lang.
  • Zabaltza, Xabier. (2017). ¿Vías paralelas? Anticatalanismo valenciano y antivasquismo Navarro durante la Transición. Dictatorship and Democracies. Journal of History and Culture, 5, 53-80.
Datuen iturria: Dialnet