La política de bilingüisme de l'Administració de justícia canadenca i les seves implicacions

  1. Jiménez-Salcedo, Juan
Revista:
Revista de llengua i dret

ISSN: 0212-5056,  2013-1453

Año de publicación: 2012

Número: 58

Páginas: 74-91

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de llengua i dret

Resumen

L�article exposa la política de bilingüisme del Canadà pel que fa a les llengües de treball de l�Administració de justícia, als drets d�accés a la justícia en la llengua oficial pròpia i com aquesta política s�ha de posar en relació amb la política de normalització del francès que practiquen des de fa dècades les autoritats quebequeses. S�analitzen en primer lloc els dispositius legislatius que han permès el reconeixement d�un seguit de drets lingüístics a les comunitats de llengua oficial en situació minoritària (anglòfons al Quebec i francòfons fora d�aquesta província) i com la jurisprudència, principalment la de la Cort Suprema del Canadà, ha anat modificant el reconeixement d�aquests drets de manera evolutiva, considerant primer que el dret a fer servir una llengua oficial o l�altra als tribunals derivava d�un compromís polític però no es reconeixia com un veritable dret lingüístic, fins a la sentència Beaulac, on es donava una interpretació àmplia i liberal d�aquests drets i es considerava l�absoluta obligatorietat per a l�Administració de fornir les millors condicions per a llur desenvolupament. D�altra banda, aquest context legislatiu i jurisprudencial s�ha de posar en relació amb la política de normalització lingüística del francès a l�Administració quebequesa, la qual ha de reconèixer, però, els drets dels anglòfons a una justícia en llur llengua en una província on el francès està declarat com a única llengua oficial.

Referencias bibliográficas

  • BERGERON, Gilles, “L’interprétation en milieu judiciaire”, Méta, 47-2, Mont-real, 2002, p. 225-232.
  • BLOOM, Casper M., “Access to Justice in English in the Judicial District of Montréal – A Unique Experience”, in Braën, André; Foucher, Pierre; Le Bouthillier, Yves, Languages, Constitutionalism and Minorities – Langues, constitutionnalisme et minorités, Markhan (On.), LexisNexis, 2006, p. 433- 438.
  • BOIVIN, Daniel, “Le manque d’accès des justiciables francophones de l’Ontario aux tribunaux administratifs constitue-t-il une violation des règles d’égalité ? Une étude de cas”, in Braën, André; Foucher, Pierre; Le Bouthillier, Yves, Languages, Constitutionalism and Minorities – Langues, constitutionnalisme et minorités, Markhan (On.), LexisNexis, 2006, p. 439-456.
  • BRÄEN, André, “Langues, droits et institutions autonomes”, Revue du Nouvel Ontario, 8, Sudbury, 1986, p. 29-40.
  • BRAËN, André, “L’interprétation judiciaire des droits linguistiques au Canada et l’affaire Beaulac”, Revue générale de droit, 29, Ottawa, 1998, p. 379-409.
  • CAMPBELl, Gordon Scott, “Language, Equality and the Charter: Collective Versus Individual Rights in Canada and Beyond”, National Journal of Constitutional Law, 4, Toronto, 1993-1994, p. 29-73.
  • DOUCET, Michel, “La Cour suprême du Canada et le principe de la progression vers l’égalité des droits linguistiques : un dialogue inachevé ? ” in Lambert, Nicolas C.G. (dir.), À l’avant-garde de la dualité. Mélanges en l’honneur de Michel Bastarache, Cowansville, Yvon Blais, 2011, p. 281-322.
  • DUFF-CARON, Catherine, “Affidavits Should be Drafted in English and French?”, Journal du Barreau, 29- 18, Montreal, 1997 < http://www.barreau.qc.ca/publications/journal/vol29/no18/affidavits.html>
  • GRUBEN, Vanessa, “Language Rights in Canada: A Theoretical Approach”, in Magnet, Joseph-Eliot, Official Languages in Canada. New Essays, Montreal, LexisNexis, 2008, p. 91-130.
  • GRUBEN, Vanessa, “A Comparative Examination of Official Languages in the Judicial System: Foundational Principles”, in Braën, André; Foucher, Pierre; Le Bouthillier, Yves, Languages, Constitutionalism and Minorities – Langues, constitutionnalisme et minorités, Markhan (On.), LexisNexis, 2006, p. 373-391.
  • HEMLIN, Isabelle, “Rencontre avec l’interprète, ou de l’Interculturel à trois”, Défi jeunesse, 12-2, Montreal, 2002, p. 9-13.
  • JIMÉNEZ SALCEDO, Juan, “L’interprétation judiciaire aun Canada: justification jurisprudentielle et principes de base”, in Jiménez Salcedo, Juan (éd.), Vers un réseau francophone d’interprétation en milieu social (en premsa).
  • JIMÉNEZ SALCEDO, Juan; RIBELLES HELLÍN, Norma, “Interprétation en milieu social et justice au Québec: vers un modèle de gestion et d’habilitation des interprètes”, in Esperanza Bermejo Larrea et al, Communications et écritures : autour de la linguistique et de la littérature françaises, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2012, p. 135-142.
  • JIMÉNEZ SALCEDO, Juan, “Bijuridismo, bilingüismo y terminologìa jurìdica en francés: el caso canadiense”, Anales de Filología Francesa, 18, Múrcia, 2010, p. 301-316.
  • JIMÉNEZ SALCEDO, Juan, Traducción-interpretación en los servicios públicos en Québec: ¿Un modelo para Andalucía?, Sevilla, Fundación Centro de Estudios Andaluces, 2010.
  • LABELLE, MICHELINE; ICART, Jean-Claude, “Lecture du débat sur les accommodements raisonnables”, Globe. Revue internationale d’études québécoises, 10-1, Mont-real, 2007, p. 121-136.
  • MORRISSETTE, Karine, “L’interprétariat: espace de médiation dans le contexte francophone québécois", Ethnologies , 27-1, Quebec, 2005, p. 307-327.
  • PELLETIEr, Benoît, “Bilan des droits linguistiques au Canada”, Revue du Barreau, 55-4, Mont-real, 1995, p. 611-659
  • PELLETIER, Benoît, “Les pouvoirs de légiférer en matière de langue après la Loi constitutionnelle de 1982”, Les Cahiers de droit, 25-1, Quebec, 1984, p. 227-297.
  • PELLETIER, Réjean; TREMBLAY, Manon, Le parlementarisme canadien, Quebec, Les Presses de l’Université Laval, 2009.
  • ROLLA, Giancarlo, “La giustizia costituzionale in Canada e la sua influenza sul federalismo canadese”, Quaderni costituzionali, 2, Ferrara, 1997, p. 197-228.
  • SOUBLIÈRE, Renée, “Les droits linguistiques en matière criminelle : où en sommes-nous depuis l’arrêt Beaulac ? Ou la fin de l’ère d’un tourment juridique éphémère ”, in Braën, André; Foucher, Pierre; Le Bouthillier, Yves, Languages, Constitutionalism and Minorities – Langues, constitutionnalisme et minorités, Markhan (On.), LexisNexis, 2006, p. 393-432.
  • TOMKINS, Alyssa, “Does Beaulac Reorient Judicial Bilingualism?”, in Magnet, Joseph-Eliot, Official Languages in Canada. New Essays, Mont-real, LexisNexis, 2008, p. 171-206.
  • VIENS Christine et al, “L’accréditation des interprètes judiciaires au Palais de Justice de Montréal”, Méta, 47-2, Mont-real, 2002, p. 289-293.
Fuente de los datos: Dialnet