“Ça fait pas cher et ça émerveille…”Mitografía y profesionalización del phénomène en Francia durante la primera década del siglo XX

  1. Ramos Gay, Ignacio 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Quaderns de filologia. Estudis literaris

ISSN: 1135-4178

Any de publicació: 2014

Títol de l'exemplar: TEATRO DE EXCEPCIÓN: EXPERIENCIAS ESCÉNICAS NO INSTITUCIONALES EN LA EUROPA DE LOS SIGLOS XX Y XXI

Número: 19

Pàgines: 109-127

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns de filologia. Estudis literaris

Resum

L'objectiu d'aquest article és rastrejar els diferents mecanismes de representació parateatral presents en el freak show de principis de segle XX a França. A través de l'exhibició del cos anòmal en espectacles de fira i de circ, elucidarem, en un primer moment, el paper del phénomène mentre que actor i/o personatge atenent a criteris derivats de la mitohistòria. En un segon temps, abordarem les principals fites de la professionalització del freak, inserint-ho dins de la indústria cultural francesa de finals del XIX i principis del XX.Paraules clau: freak show; indústria teatral; mitohistòria; corporeitat.

Referències bibliogràfiques

  • Bogdan, Robert. 1990. Freak Show. Presenting Human Oddities for Amusement and Profit. Chicago/London: U. of Chicago P.
  • Craton, Lillian. 2009. The Victorian Freak Show. The Significance of Disability and Physical Differences in 19th-Century Fiction. Amherst, New York: Cambria Press.
  • Durbach, Nadja. 2010. Spectacle of Deformity. Freak Shows and Modern British Culture. Berkeley/Los Angeles/London: U. of California P.
  • Fielder Leslie. 1996. Tyrany of the Normal. Essays on Bioethics, Theology & Myth. Boston: David R. Godine.
  • Gisquet, Joseph-Henri. 1840. Mémoires de M. Gisquet, ancien préfet de Police, écrits par lui-même. Paris: Marchant Éditeur.
  • Gueslin, A. & Stiker, H.-J. (dir.). 2003. Handicaps, pauvreté et exclusion dans la France du 19e siècle. Paris: Les éditions ouvrières.
  • Huguier, Michel. 2005. 1905: Une année charnière du XXème siècle. Paris: L’Harmattan.
  • Jonnes, Jill. 2009. Eiffel’s Tower and the World’s Fair where Buffalo Bill Beguiled Paris, the Artists Quarreled, and Thomas Edison Became a Count. New York: Penguin.
  • Mali, Joseph. 2003. Mythistory: The Making of a Modern Historiography. Chicago/London: U. of Chicago P.
  • Pajot, Stéphane. 2003. De la femme à barbe à l’homme-canon. Phénomènes de cirque et de baraque foraine. Château d’Olonne: Orbestier.
  • Préfecture de police. 1863. Ordonnance et arrêtes. Paris: n/s.
  • Rose, Sarah F. 2005. “Crippled” Hands: Disability in Labor and WorkingClass History. Labor 2(1): 27-54.
  • Scholz, Suzanne. 2013. Medical Writing and the Scientific Gaze in the Nineteenth Century: The Case of the Elephant Man. En Lembert-Heidenreich, A. & Mildorf, J. (ed.) The Writing Cure: Literature and Medicine in Context. Münster: LIT Verlag, 77-93.
  • Snigurowics, Diana. 2005. The Phénomène’s Dilemma. Teratology and Poli- cing of Human Anomalies in Nineteenthand EarlyTwentieth-Century Paris. En Tremain, S. (ed.) Foucault and the Government of Disability. Ann Arbor: The University of Michigan Press, 172-188.
  • Tosh, John. 2005. Masculinities in Industrializing Society: Britain 1800-1914. Journal of British Studies 44(2): 330-342.
Fuente de los datos: Dialnet